diumenge, 19 de desembre de 2010

El tresor del Machu Picchu.


Haram Bingham al 1911 descobreix la ciutat perduda del Machu Picchu (Perú). De mica en mica  va  transportar a la Universitat de Yale  46.332 peces arqueològiques, en total 5.728 lots dels quals 3.497 són de peces i fragments de ceràmica.

Aquestes peces conservades actualment al museu Peabody de la Universitat de Yale  tornaran en els propers mesos a les muntanyes de Urubamba, lloc del qual mai haurien d’haver-se desplaçat.

diumenge, 12 de desembre de 2010

PENÉLOPE VALLEJO “Geometries orgàniques”

Penélope ens mostra en aquesta exposició unes peces ceràmiques que ens recorden paisatges de difícil accés.

Per a la construcció d'aquestes peces prepara pastes ceràmiques amb diferents tipus de xamota. Desprès  torneja les peces i treballa la textura que li proporciona la fragilitat de la matèria  i la duresa de l'eina. El color de la pròpia pasta ceràmica cuita realça la bellesa d'aquestes peces.

dimecres, 8 de desembre de 2010

LA CAVERNA. José Saramago


Hi ha llibres i novel·les que narren històries que quan les llegeixes et recorden fets reals.

Les vivences del terrissaire Cipriano Algor et fan patir: ‘només s’han quedat la meitat de
la Terrissa, que han sortit a la venda unes vaixelles de plàstic que la imiten i que els clients prefereixen’.

Amb aquestes paraules es pot dir que comenta una historia de fets que tenen relació amb l’entorn del fabricant de terrissa i la seva família.

Quan penses que tot està decidit en la vida del terrissaire Cipriano Algor, la seva situació canvia; avança cap a un progrés improbable com el mateix José Saramago es refereix en aquesta novel·la.
Aquest relat de Saramago narra una situació la qual s’avança en el temps a la actualitat d’aquests professionals, és a dir, la societat prefereix altres productes allunyats de la mare naturalesa o terra i, en aquest cas, mai millor dit.

SARAMAGO, José,: La caverna, Barcelona, Edicions 62, s.a. 2001.
Traducció catalana: Xavier Pàmies 
Fotografia de la coberta: PhotoDisc

dimecres, 1 de desembre de 2010

Frederic Amat. Mur d’ulls de ceràmica.




Quan passes pel carrer Comtal i et sents observada pel mur d'ulls que ha dissenyat l'artista Frederic Amat a l'hotel Ohla no et quedes indiferent; recordes aquelles nines brillants que t'han mirat intensament durant tot el recorregut i quan tombes la cantonada  una nova onada d’ulls sorgeixen de la façana principal.             

Frederic Amat ha cobert l'edifici amb un mur d'ulls de ceràmica incrustats amb un suport. A la façana de la Via Laietana aquestes escultures ocupen la part central de l'edifici.

dilluns, 29 de novembre de 2010

LI XIAOFENG. 317 Fragments de porcellana per a crear el porcelain polo

Li Xiaofeng utilitza trossos de porcellana perforada amb fil de plata per construir peces de roba. Amb la seva obra reflecteix  la Xina antiga i la Xina contemporània creant  al mateix temps un diàleg entre Orient i Occident .   

diumenge, 21 de novembre de 2010

Frederic Amat - Antoni Cumella


Frederic Amat il.lustra el viatge d'Ulisses i un bellísim plat que representa a Caríbidis com un remolí mari. El ceramista Antoni Cumella realitza el plat de ceràmica.L'Odissea. Enciclopèdia Catalana.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Porcellana de Meissen

video

300 ANYS DE PORCELLANA DE MEISSEN

Durant segles, la fórmula per fabricar porcellana va ser un dels secrets més ben guardats de la Xina. 

A Europa ningú sabia fabricar-la i els reis buscaven la recepta per a acabar amb les importacions de porcellana Xina. A principis del segle XVIII Johann Friedrich Böttger va assegurar tenir la fórmula per convertir materials sense valor en or. L'elector de Saxònia Frederic August I  li va demanar que fes or per a ell però no va tenir èxit.

En la mateixa època Ehrenfried Walther von Tschirnhaus, intentava aconseguir la formula de la pasta de porcellana introduint vidre a diferents materials. Li va demanar ajuda a l’alquimista Johann Friedrich Böttger per aconseguir-la. 

Ehrenfried Walther von Tschirnhaus va morir sobtadament l’any 1707 i la formula va passar  a desenvolupar-la  i perfeccionar-la  Böttger aconseguint d’aquesta manera elaborar  pasta de porcellana. La primera porcellana (material) era de color vermellós coneguda per “fang de Böttger”, posteriorment es va elaborar la pasta de porcellana blanca. 

No només s'investigava la composició dels materials que formaven la pasta  sinó també la temperatura de cocció. Després d’aconseguir la fabricació de la porcellana, va venir la recerca del disseny,  el color, el  motiu, etc. per portar a bon port aquesta recerca li van ajudar ceramistes holandesos que entre tots van crear el marc idoni per a començar la fabricació i decoració de la  porcellana dura.

 L’any 1710 es funda oficialment en Meissen la primera fàbrica de porcellana d'Europa.

 Des de 1731 per decret oficial les dues espases creuades en color blau són el segell (logotip) distintiu de la porcellana de Meissen.

La companyia segueix funcionant sota el nom Staatliche Porzellan-Manufaktura Meissen GmbH

Exposició: 300 ANYS DE MEISSEN
 Museu de Meissen. Talstrasse 9, Meissen.
Fins al 31 de desembre de 2010

dimarts, 9 de novembre de 2010

SUNFLOWER SEEDS

video

“SUNFLOWER SEEDS “ DE L’ARTISTA AI WEIWEI.

"Les llavors de gira-sol" És una instal•lació de l'artista xinès Ai Weiwei a la sala de turbines de la galeria Tate Modern de Londres.

Aquestes llavors que cobreixen el terra de la sala de turbines estan realitzades en porcellana i pintades una a una per 1.600 artesans de la ciutat xinesa de Jingdezhen. Cada obra (llavor) de mida natural està realitzada a mà. Els 100 milions de llavors esculpides individualment formen un gran paisatge.

Ai Weiwei amb aquesta instal•lació ens convida a reflexionar sobre els contrastos de la Xina contemporània, el conflicte entre individu i massa i la producció mecànica.

Ja no es pot caminar sobre la superfície d'aquesta gran obra però si sobre les vores al costat de les llavors de gira-sol; les autoritats sanitàries han prohibit trepitjar-les perquè desprenien pols nociu per a la salut.

diumenge, 7 de novembre de 2010

ANNA MARIA MAIOLINO

La Fundació Tàpies exposa l'obra d'Anna Maria Maiolino. Aquesta exposició fa un recorregut pel treball d'aquesta artista brasilera, un compleix treball que ha desenvolupat a través de diferents mitjans d'expressió: fotografia, poesia, escultura, xilografia, dibuix i instal·lació.

Al baixar les escales de la sala d’exposicions es visualitza un conjunt d’obres, entre les quals sobre surt una d’elles, titulada “Una vegada més 2010”. Aquesta obra és una instal·lació efímera realitzada amb argila sense coure, material que treballa des dels anys 90 i que fa referència al treball quotidià i repetitiu.

Una altra obra realitzada en argila crua és un gran mural, un “mapamundi” que amb el temps s'assecarà i es convertirà en pols d'argila. Sis tones d'argila ha emprat en aquestes instal·lacions. Les seves obres estan realitzades amb procediments no convencionals, mostrant interès pel treball amb diferents materials.

dimecres, 3 de novembre de 2010

dimarts, 2 de novembre de 2010

Cristina del Castillo. Enrajolem!


Els alumnes de segon curs de Batxillerat artístic de l’Escola d’ART del Treball han participat en el Projecte promogut per l’Ajuntament del Vendrell:
Enrajolem!

Es tracta d’un projecte d’art col·lectiu entorn de la ceràmica. Aquesta iniciativa té els inicis a l’Argentina l’any 2004, concretament és un projecte ideat per Cristina del Castillo. Pretén crear una escultura en l’àmbit urbà a partir de rajoles que enviïn artistes que vulguin participar en la iniciativa. Es tracta de fer una trobada de pensaments i missatges a través de la ceràmica.
Totes les rajoles formen part d’una obra global situada en un lloc emblemàtic del Vendrell ( fins a la segona meitat del segle XX, en aquest indret hi havia moltes indústries relacionades amb el món de la ceràmica, tant rajolera com terrissera). Passeig de les Bòbiles del Vendrell. El dia 15 d’octubre va fer-se la inauguració restant  l’obra de forma permanent a la vila del Vendrell.

Característiques tècniques de les rajoles
-Rajoles de 25x25 realitzades amb pasta refractària blanca (PRAI*E) d’alta      temperatura
-Esmalts d’alta temperatura. Utilització de 10 colors  ( 5 colors blancs i 5 colors blaus aconseguits  amb òxid de cobalt ).
-Cuita a 1250ºC.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Decoració ceràmica. Monogravat. Quim Turina.

Imprimir significa produir o deixar una marca, una empremta sobre una superfície per pressió. La tècnica decorativa del monogravat consisteix en traslladar  de forma directa  a un suport ceràmic imatges, textos i demés que prèviament has dibuixat en un full de paper i has col·locat damunt d’una superfície pintada d’òxid. Els òxids i els pigments industrials s’adhereixen al revers de la imatge possibilitant la transferència al suport ceràmic.  
Procés de treball:
·         Dibuixar o calcar una imatge sobre un paper.
·         Cobrir amb òxid una superfície de fusta amb melamina, vidre, etc. Deixar assecar.
·         Repassar la imatge del paper de calca sobre la superfície de l'òxid i imprimir amb cura sobre la planxa o figura de pasta ceràmica.

Pots utilitzar dos o més òxids o pigments industrials al cobrir la superfície de fusta per obtenir més riquesa de color en la impressió.
Dins o fora de la imatge impresa pots decorar amb engalbes de colors.
Després de la fornada de biscuit, pots pintar la superfície lliure d'òxid amb llapis de colors, amb esmalts, etc.
 Quim és alumne de l’Escola d’ART del Treball i aquest curs està experimentant amb les tècniques del monogravat; aquests són els seus primers treballs...



dijous, 21 d’octubre de 2010

Ecoceràmica. TERRASSA ESCOLA MUNICIPAL D'ART

Exposició. Ecoceràmica
Peces realitzades per diferents ceramistes, a partir dels fangs obtinguts resultat de l’estudi de viabilitat artística de les terres de la potabilitzadora d’Aigües de Terrassa. Del 6 al 28 d’octubre
Ceramistes que participen :  Jordi Berrocal
                                                      Aki  Onodera
                                                      Idoia Villanueva
                                                      Neus Viella
                                                      Susanna  Ortega

  TERRASSA ESCOLA MUNICIPAL D'ART              
Colom 114 -  Terrassa 08222
tel.: 937850070 Ext.: 2074

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Lluís Heras – Santi Moix



Terrisses negres realitzades conjuntament entre Lluís Heras  i Santi Moix. Galeria Carles Taché. Fins al  12 de novembre. 

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Instal•lació ceràmica. Benet Rossell

Artistes de diferents tendències han acceptat la proposta d'utilitzar un disc com a material artístic.

Les diferents propostes realitzades amb el vinil les podem visualitzar www.tardorart.com

Benet Rosell ha realitzat una instal·lació ceràmica realitzada amb vinisl i càntirs  típics de la zona de Verdú, (Càntir Músic 2010) pel Centre d'Art Cal Talaveró de Verdú (Lleida)

dijous, 7 d’octubre de 2010

Rajoles d’arts i Oficis. Expressions ceràmiques. Amara Romero


La rajola catalana d’arts i oficis és un important testimoni  de la història i de la vida popular catalana des de mitjans del segle XII fins a finals del XIX. Se les anomena rajoles dels oficis perquè dels molts temes escollits pels rajolers com a motius per il·lustrar, el que ocupa un lloc important, és el que representa feines pròpies dels gremis i dels oficis més importants. Però hi ha rajoles que prenen altres temes  que no tenen res a veure amb els oficis ( vaixells, flors, instruments musicals, edificis).

 Les rajoles catalanes són quadrades, de tretze i mig a catorze cm de costat dintre de la qual generalment el motiu era una persona practicant un ofici, franquejat per terra o bé plantes i un cel blau amb ocells.

Les rajoles dels oficis podríem dividir-les en cinc etapes, períodes o fases:  Primitiva, de les flors, de les fulles, de les atzavares i de pobre. En properes entrades al blog, explicaré aquest períodes.

Als inicis del segle XX  hi ha una revifalla  d’alguns artistes de traslladar els avanços de l’època a la decoració de la rajola  seguint el disseny de les clàssiques. Santiago Rossinyol i Ramon Casas  van dissenyar rajoles humorístiques  amb les quals van formar un plafó al qual van anomenar “ els progressos moderns”.

Artistes com Martí Doi i Joan Bautista Guivernau fan el mateix, aquest últim va dissenyar 15 rajoles amb el tema de la verema per a la  firma Codorniu.

Amara Romero alumna de l’Escola d’ART del Treball  també ha dissenyat unes rajoles d’oficis actuals, aquestes fan referència a un taller de ceràmica i a les diferents tasques que es porten a terme dins d’un centre educatiu tot i afegint elements moderns en alguns oficis.
 
Tècnica d’elaboració, d’aquestes rajoles. Materials.
Pasta ceràmica vermella PF. (Si O2 ) Proves d’encongiment.
Vidrat S.XVIII ( EM 844355)Anper. Esmalt opac brillant de color blanc. Preferentment indicat per a peces antigues.
Pigments ceràmics  industrials barrejats amb Decorflux- fundent.   
Tècnica de l’estergit  per a marcar les línies principals del dibuix. 
Cuita en atmosfera oxidant: bescuit 980ºC   Cuita d’esmalt a 1000ºC

Antigament per a fer l'esmalt blanc de les rajoles s'utilitzava l’estany, la sorra molt fina i una petita quantitat de sal marina. La sal marina evitava les esquerdes en la policromia  al ser cuita.

Els pigments utilitzats per a la decoració de les rajoles eren terres i òxids dissolts en aigua: el color morat s'obtenia del manganès, el blau del cobalt, el vermell del ferro, el groc del groc de Nàpols i el taronja provenia del groc de Nàpols barrejat amb argila vermella, de la mateixa manera el color verd s'obtenia del groc de Nàpols barrejat amb cobalt.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

“ENRAJOLEM! “


Activitats al voltant de la Biennal de Ceràmica. El Vendrell

Les alumnes de  Batxillerat Artístic de  L’escola d’ART del treball, participen al projecte  "Enrajolem!".
La ceràmica serà la protagonista de l'activitat cultural del Vendrell en les properes setmanes.
Divendres 15 d’octubre de 2010.
  • A les 19 h. Inauguració “Enrajolem”. Projecte d’art col·lectiu.
  •  Ceramistes d’arreu del món han enviat les seves rajoles de ceràmica especialment creades per a aquest esdeveniment.
  • Lloc: Passeig de les Bòbiles.
  • A les 20 h. Conferència Enrajolem. Per Cristina del Castillo, autora del projecte que va portar a terme a Argentina (2004) i a Mèxic (2007). Loc: Sala Portal del Pardo

dimecres, 29 de setembre de 2010

SANTI MOIX: MOVE-ON

L'artista Santi Moix exposa a la Galeria Carles Taché de Barcelona, murals, terrises negres de la Bisbal i escultures de cautxú fins al 12 de novembre.

En aquesta exposició podem veure el treball realitzat aquest últim any a  l’Empordà.

Amb aquesta exposició la Galeria Carles Taché obre aquesta temporada.

dijous, 23 de setembre de 2010

Taller Internacional de Sargadelos 2010. Isolda Piñol i Valeria Canals

                                          Ceràmica. Isolda
Peçes ceràmica de Valeria
El Taller internacional de Sargadelos són trobades que giren al voltant  de la ceràmica i l'art.

 Àngel Garraza va ser l'encarregat de l'obertura del Taller Internacional 2010 amb una conferència titulada: "La presència, relació i importància de la ceràmica en l'art".
La procedència dels participants és diversa (Argentina, Mèxic, Brasil i de les diferents comunitats de l'estat Espanyol) A nivell professional, les persones que participen procedeixen de diferents àmbits com arquitectura, comunicació, belles arts, ceràmica o disseny.

Isolda  ( alumna de l'Escola d'ART del Treball ) va participar  aquest estiu durant 20 dies. Va realitzar   peces de ceràmica en pasta d'alta temperatura 1400 º C (gres, porcellana) que es van coure en els forns de Sargadelos.
Per Isolda crear en llibertat i la posada d'idees en comú sobre l’art, ceràmica, disseny i poder disposar de tecnologia adequada, van ser la combinació idònia per a futurs projectes. Endavant.

Valeria ( alumna de l'Escola Llotja ) també va participar  en aquest taller internacional realitzant un conjunt de peces sorgides de record i de la vivència.

Com cada any, cada participant va deixar  per al fons artístic de la factoria una de les seves creacions.


dijous, 16 de setembre de 2010

EUFRONI. CERAMISTA I PINTOR DE FIGURES VERMELLES. H. 535 -460 AC

 Era pintor i ceramista, i constituïa un gran orgull perquè significava que era propietari del taller. La tècnica de les figures negres en pocs anys havia estat substituïda per la de figures vermelles. Aquesta tècnica havia estat descoberta per artistes vinculats a Exèquies utilitzant en la mateixa peça la decoració de les dues tècniques.

La tècnica de les figures vermelles consisteix en cobrir la superfície de la peça amb un engalba molt fi i compacte de color negre deixant reservada la figura en el to clar, vermell d'argila. Els detalls que en les figures negres eren reproduïts per incisions, amb aquesta tècnica es realitzen amb primes línies de pinzell. Això permetia enriquir la pintura de detalls i assajar el escorç i ombrejat.

El crater del Metropolitan "La mort de Sarpèdon" 515 -510 és una de les peces ceràmiques més conegudes del pintor i ceramista Eufroni.
És autor de les pintures però no del vas.
Aquest crater va ser fet a  trossos per  transportar-lo  a l'estranger. Anys més tard va aparèixer  al Museum Metroplitan de Nova York on es va realitzar la restauració. En aquest crater apareix pintat un episodi de la II·líada d'Homer. Sarpèdon mort, és tret del camp de batalla pel Somni i la Mort, en forma de guerrers alats, amb Hermes.
Eufroni signa aquesta  l'obra a la dreta del cap de la figura central.

La tècnica de les figures negres es realitzava en diferents tallers dins i fora de Grècia.
Raons econòmiques per la pèrdua de mercats d'exportació van poder haver estimulat la nova tècnica de figures vermelles.
Aproximadament els grecs van decorar els vasos amb aquesta tècnica uns 200 anys. El mercat estava saturat i el poder de Grècia estava en declivi, però les obres amb aquesta tècnica es van prolongant en els segles vinents, igual que les negres, que no van desaparèixer completament, per això les peces conservades són nombroses.

dijous, 2 de setembre de 2010

ÀMFORES I PLATS OBJECTES D'INSPIRACIÓ DE MIQUEL BARCELÓ



"Miquel Barceló ha comparat la pintura amb la cuina, i considera que cuinar és una activitat tan refinada com la pintura" * Per a transportar aigua, gra, aliments i cuinar es necessita àmfores (atuells antics); aquests objectes són font d'inspiració en algunes de les obres de la mostra Miquel Barceló "La solitude organisative" que podem visitar a Caixa Fòrum a Barcelona.

Les àmfores estan representades en diferents pintures, aquarel•les, murals i peces de ceràmica. A la performance "Paso Doble" són un objecte de transmissió entre els diferents paisatges de la superfície del quadre.

En una vitrina de la mostra podem visualitzar diverses peces de pasta ceràmica cuita. Destaquen dues ceràmiques en forma de plat fondo. En una d'elles Barceló ha modelat un animal, les seves potes es projecten a la vora de la peça ceràmica, integrant un volum únic, l'animal i el plat.

A l'altra peça titulada "Cecile embarassada de 9 mesos"(1996) ha tallat la vora del plat per representar el cabell de Cecile, modelant el seu cos en la cavitat de la forma ceràmica. Barceló sempre sorprèn, no deixa indiferent.

* Cataleg, Miquel Barceló 1983-2009. Caixa Forum

dimarts, 31 d’agost de 2010

TROBADES D'ART. JOAN FONTCUBERTA. MURAL FOTOCERÀMIC


Fontcuberta ha ideat un projecte que consisteix en modelar la forma de la campana mora de l'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de SAJAZARRA amb fotografies personals cedides pels ciutadans.

Realitzarà amb la tècnica de la fotoceràmica un mural que de lluny reproduirà el campanar de l'església, les imatges pertanyen als àlbums familiars dels propis veïns del municipi.

Aquesta campana és protagonista d'una llegenda que conta que una princesa mora va voler convertir-se al cristianisme i només en Sajazarra li van permetre el baptisme. En agraïment, va regalar aquesta campana al poble. Per Joan Fontcuberta la campana mora «és símbol de tolerància», i persegueix crear en la seva obra «dues textures, l’al•legòrica de la campana i la real, dels records»,

Per crear aquest mural, utilitzarà el programa GoogleGram, que crea una imatge composta per la suma d'altres imatges filtrades pel motor de cerca de Google. Conformaran el fotomosaic 10.000 tesseles.

divendres, 27 d’agost de 2010

FORN DE FINALS DEL SEGLE I O PRINCIPI DEL II.


A les restes arqueològiques de la ciutat astur romana de Lancia, ha aparegut la primera necròpolis d'incineració excavada a Lleó, un tram de calçada, un forn de finals del segle I o principis del II per coure teules, un altre medieval i unes termes. És molt interessant el poder estudiar aquests forns, una bona notícia pels ceramistes.

A menys de 20 quilòmetres de la ciutat de Lleó, al terme municipal de Villasabariego, hi ha el jaciment arqueològic de l'antiga ciutat astur- romana de Lancia declarada ‘Bé d'Interès Cultural’ en l’any 1994.

Les notícies escrites que tenim de la ciutat es deuen als historiadors romans, que esmenten la presa de l'urbs dels asturs per les tropes d'August entre els anys 26 i 25 aC

Ara, la construcció de la nova autovia Lleó- Valladolid amenaça una part d'aquest jaciment, els treballs afectaran l'àrea al peu del turó en què s'enclava la zona arqueològica.
Diversos col•lectius de protecció del patrimoni de Lleó tracten d'evitar-ho creant la Plataforma Salvem Lancia.

dissabte, 21 d’agost de 2010

Arts Santa Mònica. ‘ Barceló abans de Barceló. 1973 1982’ Experiències sobre dues rajoles.



Aquesta exposició presenta una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló.
L’exposició s’ha dividit en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Elements del paisatge i Retrats i autoretrats. En aquest últim apartat, Barceló ha esgrafiat retrats i fragments de retrats sobre dues rajoles esmaltades de color blanc, destacant el color negre i verd – groc de la superfície, sobre el fons blanc de la rajola. Les dues porten per títol, “sense títol” i estan datades a l’any 1973. Pertanyen a col•lecció particular.

dimarts, 17 d’agost de 2010

EXEQUIES. ( 550 – 530 aC. ) Tècnica de las figures negres.


Va ser el més gran dels pintors ceramistes àtics de figures negres. Va exercir influència tal i com l'entenem avui dia, sobre les generacions posteriors. Els seus seguidors, imiten el seu estil i temes, tot i que realitzen canvis en el tractament dels ulls, en l’estudi de la roba i utilitzen més recursos de color.

Creador original i amb un estil personal.
Entre les seves obres més rellevants podem citar, l’ Àmfora del Vaticà, datada cap al 540. Les seves cares estan decorades amb la tècnica de les figures negres, representant dos temes: Aquil i Ayax jugant als daus en una pausa del combat i el retorn dels Dioscurs, Castor i Polux, rebuts pels seus pares, Tyndaro i Leda. En la lluita d'Aquil i Pentasilea de l’Àmfora del Museu Britànic, des del punt de vista de l'estil, es pot observar més cromatisme, (blanc i violeta) estilització i plasticitat que en obres anteriors.

Aquesta evolució de la decoració i composició equilibrada respecte a la formes es manifesta en tota la seva obra. Decora àmfores, copes, plats i plaques ceràmiques que formen part de les parets interiors de les tombes, en els quals els atenencs de dol estan representats amb gran dignitat.

Tècnica de les figures negres.

Primer es preparava la superfície del vas, mentres cobrava força el seu color ataronjat. Després es realitzaven els contorns de les figures i s'aplicava al seu interior una mena d’ engalbes marró - negre obtenint les siluetes de les figures i formes. Per acabar aquesta composició s’enriquia amb detalls incisos (forma de la roba, collarets, etc.) i amb pinzellades blanques per ressaltar el color del cos femení i vermelles més fosques pels detalls.
No utilitzaven la ceràmica vidrada però la coneixien. Utilitzaven engalbes molt fins i compactes per impermeabilitzar les peces, eren engalbes amb molt ferro i cuits en atmosfera oxidant per obtenir el vermell intens.
L'argila d'Atenes era molt vermella i poc calcària, la de Corint més groguenca. La diferència del color es devia a la alternança en el transcurs de la cocció de l'atmosfera oxidant, reductora i novament oxidant, que té per afecte el fer variar l'òxid de ferro que entra en la composició de l’engalba.
El color negre no és un vernís / vidrat ja que no està vitrificat; es tracta de la mateixa argila en suspensió col.loïdal (molt ric en àlcalis) aplicat i polit sobre l'argila a duresa de cuir amb un tros d’obsidiana.

L'aspecte negre, blavós i platejat se suposa que era elaborat a través d'un procediment de cocció única basat en variacions d’ atmosferes i graus de temperatura. Es pensa que la cocció es feia de la manera següent.


Cocció: a) Atmosfera oxidant a 800 º C
b) Atmosfera reductora entre 800 º C i 850 º C diòxid de carboni combinat amb l'oxigen d'òxid fèrric es transforma en òxid ferrós negre.
c) L'òxid ferrós en presència d'oxigen es transforma una altra vegada en òxid fèrric vermell, impedint l'oxidació a l’òxid ferrós negre.

dissabte, 31 de juliol de 2010

UNIVERS DE CONTRARIS. ÀNGELS FORTS.



La força expressiva i material és la clau del treball d’Àngels Forts. En algunes peces s’estableix un contrast ambigu entre les làmines primes de la porcellana i la massa compacta de la pasta refractaria.

Les petites peces de porcellana formen un univers de diferents colors blancs buscant escenaris visibles. Les seves peces estan conformades per diferents estats d’evolució fins arribar a espais amb identitat pròpia.

Aquesta segona exposició individual d’Àngels Forts transmet un món interior ric d’expressivitat d’idees i formes.

Exposició de ceràmica. Associació de Ceramistes de Catalunya.

ATENEA DEESSA PROTECTORA DELS ARTESANS. L’art del ceramista


En la mitologia grega, Atena en grec antic és la deessa de la saviesa, de l'artesania, i la ceràmica. També se l'anomena Atenea o Pal•les Atenea. L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Per als grecs, Atenea protegia els forns dels ceramistes perquè els gots adquirissin un bell color i estiguessin ben cuits.
Els tallers de ceràmica a l’antiga Grècia estaven emplaçats generalment fora de les ciutats perquè requerien espai i bon accés per a l'abastament de les argiles. També necessitaven molta aigua i combustible. El forn desprenia fum i pols i això molestava als ciutadans que vivien a prop. Generalment eren tallers familiars, però en moments de gran productivitat treballaven esclaus.
La cuita es realitzava en un forn circular amb la coberta en forma de cúpula, amb un orifici de ventilació a la part superior.
A sobre de la cambra de combustió on cremava la llenya es posava la ceràmica La llenya s'havia introduït prèviament per un túnel o passadís per on, posteriorment es traurien les cendres
L'orifici de ventilació s'obria o tancava segons es volgués la cocció amb oxigen, o sense. El contrast del color vermell de la ceràmica i el negre del vernís es produïa amb aquesta alternança de cocció .
No totes les argiles eren iguals. L'argila d'Atenes tenia molt òxid de ferro que feia que amb la cocció es convertís en un col vermell-ataronjat. L’argila de Corint no tenia res d'òxid i per tant tenia un color blanc.
Els vasos grans es realitzaven enganxant les diferents peces realitzades al torn. Després s'aplicava una fina capa d’ argila per no veure la unió.
Els terrissaires i els pintors que realitzaven les decoracions treballaven junts en els tallers. La decoració d'un vas grec requeria molta mestria. Exequias va ser el pintor ceramista més important de figures negres. Eufroni va ser un gran pintor ceramista en l'època de la decoració de les figures vermelles. En altra entrada parlaré d’aquests grans artistes.

Poesia

A vegades costa trobar poemes que parlin sobre la ceràmica. Enrique Badosa m’ha sorprès amb aquests poemes. Estan trets del llibre Mapa de Grècia publicat per Editorial Plaza & Janés S.A. Barcelona 1980.

OSTRACISMO

FIJATE en este trozo de sencilla cerámica
que todavía tiene frescores de cisterna.
La democracia, como puedes ver,
siempre fue cosa limpia
sue llegaba del suelo hasta los mármoles
se las más prestigiosas asambleas.
Bastaría un punzón
y una caligrafía bien legible,
para emitir un voto en contra de alguien.
Pero aquí sólo puedes decir sí
a la belleza, al orden de la mente,
el gozo de la mar y de los vinos,
al amor y a sus cuerpos más triunfales.
Tira, pues, este trozo de vasija.
No sirve para nada,
a no ser que me canse de mi mismo
y con justicia escriba en él mi nombre

CERAMISTA EN ÉGINA

VI cómo amabas esta arcilla blanca,
y que la arcilla se te daba en formas
del esperado amor.
Sabiduría tuya y de la tierra,
certidumbre de hacer lo que se debe,
y sonriendo y cortés
mirar a los que miran tu trabajo.
Alguien musita nombres de belleza,
si acaricio este búcaro,
tal vez el más sencillo de tu alfar.
En esta primavera te recuerdo
y he recogido flores campesinas.

diumenge, 18 de juliol de 2010

OSTRACISME




El diumenge 21 de febrer de 2010 feia una entrada que portava per títol Ostres de ceràmica per votar. En aquest petit comentari estret de l’article de la revista Sapiens nº 87 no hi havia imatges. Avui n’he trobat unes quantes



dilluns, 28 de juny de 2010

Palau dels Papes d’Avinyó. 27 de juny - 7 de novembre

Miquel Barceló exposa a l’edifici gòtic més gran d’Europa amb una gran instal·lació a la capella del palau. Per aquesta exposició utilitza argila, maons i terracota.



dimarts, 22 de juny de 2010

BELLES PARAULES DE'N TOMÁS CACHEIRO


No tallo formas en barro,
que otros pueblos han creado.
Yo sólo tallo en la tierra
lo que mi tierra me ha dado.

Minerales, agua y fuego,
forman tu mundo, alfarero.
Desde el comienzo del mundo,
ese mundo es el primero.

En el corazón del barro
sueña una forma dormida.
Sueño que acuna mis manos,
soñando sueños de vida.

Andan y andan mis manos
en torno al barro rondando:
velan el alma dormida
que en el barro está soñando.

PER CONÈIXER MÉS LA SEVA OBRA: http://blogs.avui.cat/jaumepubill/

EL GRAN TRESOR D'AFGANISTAN

Afganistan amaga un tresor. Té reserves de minerals de ferro, coure, niobi, cobalt, or, i també liti.

El dia 23 de març vaig fer un comentari sobre el liti i el gran valor que té al mercat. En el cas d'Afganistan, és una enorme riquesa valorada en un bilió de dòlars. Xina ja s'ha fet amb la concessió d'una mina de coure. Afganistan amaga més reserves de liti que Bolívia, primer productor mundial. Serà Afganistan l'Aràbia saudi del liti?.

dilluns, 14 de juny de 2010

UN PINTOR QUE UTILITZAVA MATERIALS PROPERS ALS UTILITZATS PELS CERAMISTES.


El pintor Sigmar Polke va morir el dia 11 de juny d’aquest any. Va néixer a la baixa Silesia. A Doüsseldorf va començar la seva formació com a pintor de vidre, amb materials que continuo utilitzant més tard a les seves pintures. Va participar a la Documenta 5 de Kassel l’any 1972. A partir d’aquesta data el seu estudi es transformo en un laboratori químic experimentant amb diferents materials, per això va rebre el nom d’alquimista.
Utilitzava diferents materials com a suport de les seves pintures, experimentava amb textures que li proporcionaven els materials com a plàstics , drap entrefí, teles sintètiques i substàncies com a or, argent, arsènic de coure, laques, iodurs i nitrat d’argent.