divendres, 28 de maig del 2010

Exposició XXL

A càrrec dels alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en decoració Ceràmica de l’Escola d’ART del Treball de Barcelona.

De l’11 al 21 de juny de 2010

Inauguració: divendres 11 de juny a les 19 hores

Espai Antoni Miró Peris

Plaça Carme Monturiol, 10 / 934507013

Espai.amp@gmail.com / www.farinera.org


Exposició XXL

Tenim molt per aprendre de les llavors de la poma o d’una maduixa. A cop d’ull poc podem veure. Per mirar bé, cal recrear-se en els detalls. Un augment d’escala, un zoom, mirar amb lupa, evidencia unes ganes d’aprendre d’allò més petit i quotidià, d’allò que no veiem a simple vista.

La pell, els forats amagats, els replecs amb sorpreses, les textures que embolcallen bonys a penes imperceptibles.... tot un món que ens passa desapercebut a no ser que ens aturem a parar atenció amb paciència.

XXL indica la mesura d’una talla gran. Grans són les peces d’aquest projecte ceràmic; són fruites XXL que no reprodueixen les primeres sensacions en observar uns fruits sinó una pacient i acurada observació i un intent de traduir plàsticament aquestes impressions.




dimarts, 18 de maig del 2010

LLUM I COLOR PROTAGONISTES DE LA CERÀMICA A L’ILLA DE SICÍLIA.

Ceràmica que poden trobar a les botigues actualment.














Aquestes peces ceràmiques amb composicions policromes estan decorades amb la tècnica de “ sobre coberta”. Altres vegades també és decoren amb la tècnica de “sota coberta Els òxids i els pigments ceràmics estan aplicats a pinzell sobre una base d’esmalt opaca o sobre el suport amb un vidrat transparent. Aquesta ceràmica té una forta influència renaixentista.

Al segle XV La Toscana tenia bones relacions comercials amb la Espanya musulmana, comerciants de Florència i Pisa tenien magatzems a Barcelona, exportant ceràmica d’Espanya a Itàlia. (llosa daurada)

En aquesta època la ceràmica amb llustre que s’exportava des de Barcelona, Màlaga i Manises a Venècia, Gènova, i Sicília. La van anomenar Majolica perquè passaven les mercaderies per l’illa de Mallorca, essent aquesta una possible raó per la qual els ceramistes italians la van anomenar majolica.

Més tard es va anomenar majolica a tota la ceràmica amb vidrat d’estany. La decoració de la ceràmica que es treballava a Itàlia al segle XV estava influenciada per els models decoratius hispano –musulmans, però els italians desconeixien la tècnica del llustre i imitaven els seus efectes daurats amb els colors grocs i púrpures. A la meitat del segle XV els ceramistes italians van començant a decorar les peces amb un nou estil, i amb una nova paleta de colors, substituint el color groc-lima pel taronja. L’esperit humanista del renaixement va portar grans canvis en la decoració de la majolica italiana buscant un estil propi i definit.

Una variant d’aquesta ceràmica és la anomenada faiança, produïda pels ceramistes italians a la ciutat de Faenza ( Segles XVI i XVII).

A Barcelona als voltant de 1600 s’imita la ceràmica policromada italiana, (majolica) reben el nom d’obra de Pisa, combinant el groc i el blau a les decoracions.

Ha passat molt de temps però aquest dos colors encara són protagonistes de moltes peces de ceràmica actuals. Avui dia, a la ceràmica siciliana podem trobar aquests dos colors. Alguns dels motius decoratius de la ceràmica siciliana més freqüents son florals i de fruites. La figura del sol és un motiu decoratiu molt arrelat en aquesta ceràmica; es pot trobar pintat, esgrafiat, i en relleu. La figura de la lluna és la seva companya en les decoracions. També les tortugues i els peixos en diferents tècniques formen part d’aquest àmbit ceràmic que es relaciona amb el medi ambient de l’illa. La flora i fauna del mediterrani són motius d’inspiració en les ceràmiques actuals


dimarts, 11 de maig del 2010

Exposició “ 10 Anys” Escola d’ART del Treball.

De l’11 al 21 de maig es pot veure una exposició de treballs dels alumnes prenent com a idea principal el número 10.

Aquestes obres estan realitzades amb diferents tècniques i materials, expressant l’alumne la seva motivació i llibertat creativa.

Lloc: Escola d’ART del Treball.

Comte d’Urgell 187. BCN. Edifici 21.







dimecres, 5 de maig del 2010

SENTIMENT A FLOR DE PELL. Roger Coll


Sobre tres peces escultòriques en material ceràmics l’autor expressa els seus sentiments més profunds.

Exposició de ceràmica “ KRASZNAI “ ceràmics. Roger Coll. Fins al 7 de maig
Sala Jaume Valor . Centre Cívic Guinardo. BCN

dissabte, 1 de maig del 2010

El graffiti com a mitjà expressió en diferents suport. Quim Turina.


La inscripció o dibuix realitzat damunt la superfície d’una paret, d’un monument, d’un mitjà de transport (cotxe, camió, tren, metro) etc. l’anomenen graffiti
Aquesta paraula té el seus orígens en la paraula grega graphein que significa escriure. Va evolucionar en la paraula llatina graffito. Graffiti és la forma plural de graffito.

La història moderna de graffiti es remunta als anys 60 quan va començar a Nova York, influït per la música hip-hop.

Un dels primeres artistes de graffiti signava TAKI 183. Era un jove grec que treballava com a missatger a Nova York. Pintava la seva signatura en tots els llocs on lliurava documents i paquets. Aviat, centenars de joves a Nova York, especialment aquells atrets per la música rap i hip-hop, van començar a signar per tota la ciutat, i es diu que a partir d’aquests fets es va estendre i evolucionar aquesta tècnica expressiva...

En el camp artístic de la ceràmica, el graffiti, és un mitjà expressiu que Quim
porta a terme en diferents formes, i decoracions ceràmiques. Endavant, tens molt per descobrir.









CREACIÓ ARTÍSTICA. EL MUR COM A SUPORT.




Els alumnes de sortida pedagògica a la Fundació Miró
A la Fundació Miró podem trobar una sèrie de murals en el quals els diferents artistes s’han expressat amb un estil diferent i propi.
Quan els ceramistes parlem de murals recordem els murals de Chillida, Miró, Cumella, Aguadé, Garraza, Arcadio Blasco, Safont, Castaldo i molt més que podria citar. En aquesta exposició no hi ha murals de ceràmica, però tots ells són molt interessants, ja que les seves pràctiques murals són força renovadores en alguns i més tradicionals en altres.
Utilitzen materials molt diversos, des de farina d’arròs, sorra, terres, diferents tipus de pintures i esprais, fins materials de la natura com l’heura.