dijous, 18 d’octubre de 2012

PROJECTE SAL. Salt Project.

El Projecte Sal neix de la inquietud de dues escoles, l’Escola d’Art del Treball i la China Academy of Art (Hangzhou), per anar més enllà de les seves fronteres, veure i entendre el que fan els altres a partir de les mateixes pautes però aplicant processos i formes de treballar diferents” “ El plantejament d’aquest projecte comú va ser escollir un material, que funcionés com el leitmotiv de la joia. Així que van pensar en un material que fos fàcil de trobar en els dos llocs” “ Aquest material és la SAL gemma, un mineral que podem trobar a Catalunya a les mines de sal de Cardona” 


Text de Sandra Yelo, coordinadora “Projecte Sal”

La majoria de les peces artístiques d’aquest projecte són joies, aquestes incorporen la sal com una part del material del que estan dissenyades. A la exposició també podem trobar altres peces  realitzades amb SAL i materials ceràmics. En algunes d’aquestes peces ceràmiques la sal està present en estat pur i en d’altres s’incorpora a la pasta ceràmica quan aquesta arriba a la temperatura de 1260ºC. 

Del 6/10/12 al 4/11/12   Artesania Catalunya. Banys Nous, 11. Barcelona

Esther Ramos. Ceràmica i sal de Cardona. Projecte Sal 2012.

" Todos los caminos llevan a Tombuctú" Liliana Ruíz. Ceràmica i sal de Cardona. Projecte Sal. 2012

 
"Salinas" Jordi Camprubí. Porcellana i sal de Cardona. Projecte Sal. 2012.









-
"El llibre blanc de la sal" Fina Casaus. Porcellana i sal de Cardona. Projecte Sal. 2012

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Líliana Ruiz. LA FRAGILITÉ DU QUOTIDIEN.

Líliana Ruiz. Porcellana Bone Xina. 2011-12

Líliana Ruiz. Porcellana de Limoges. 2011-12

Líliana Ruiz. Porcellana de Limoges. 2011-12
Líliana Ruiz. Porcellana Bone Xina i porcellana de Limoges. 2011-12



En la vida cotidiana, estos objetos carecen de significado en si mismos. Simplemente son útiles, funcionan. Forman parte de las acciones inconscientes que realizo a diario.
Están en continuo contacto con mis manos, pero no  son joyas. Son fuertes, resistentes, baratos. No tienen valor material. No tienen estatus. Son fácilmente reemplazables, casi descartables. Son despreciados.
Así estos objetos vulgares reconvertidos en frágiles joyas, representan en su esencia la fragilidad de lo cotidiano. Como la fragilidad del presente y los momentos ordinarios, los que descartamos y no recordamos.
La porcelana engrandece la idea de que aquello que consideramos insignificante es esencial. Si lo tenemos no lo vemos, pero si se rompe, si desaparece, hemos perdido mucho.

Text de  Líliana Ruiz   2011 - 2012

Exposició: Escola d'ART del Treball fins al 31 d'octubre.