dimarts, 23 de març del 2010

LA GUERRA DEL LITI. EL PETROLI DEL SEGLE XXI

Aquest és el títol d'un article escrit per Julian Elliot en la revista Historia y Vida nº 504. L’article és molt interessant, comença parlant sobre la colonització espanyola d’Amèrica (Bolívia ) i sobre l’expressió “vale un Potosi”. Sobre el mineral escriu “
“la substància representa el substitut ideal de combustibles fòssils en els nous cotxes híbrids i elèctrics” “Aquest metall alcalí és l'únic element conegut que va generar directament el Bing Bang amb l'hidrogen i l'heli. Des del seu descobriment a Suècia fa dos segles, s'utilitza amb aplicacions molt diverses “
“El liti es troba distribuït per tot el globus terraqüi. Hi ha jaciments a Xina, Estats Units, Austràlia, Finlàndia, Canadà...” “El triangle del liti, com ja s’ha qualificat per reunir la major part de reserves mundials, està situat en una regió concreta, a la zona limítrofa entre Argentina, Xile i Bolívia” és un article que no té perdua.....

Ceràmicament utilitzem el Li 2 CO3. Les seves propietats són semblants a les del magnesi. És fonent i augmenta l'interval de fusió dels esmalts. Augmenta el coeficient de dilatació i la duresa de l'esmalt. Pur és de color blanc. Pot usar-se sense fritar. Intensifica les coloracions de les gammes de color verd. Fa disminuir les bombolles. Els minerals petalita, espomudeno, ambligonita i lepidolita arriben a contenir entre un 4 i un 8% d’aquest òxid. S’utilitza en pastes ceràmiques i en esmalts. La seva demanda encareix aquest mineral. Cada vegada és més car al mercat.

diumenge, 21 de març del 2010

dijous, 11 de març del 2010

DIEM CHAU, UNA ALTRA MANERA DE VEURE PECES DE PORCELLANA


Diem Chao amb las peces de porcellana que troba inventa territoris per explorar la perifèria de la narració. Combina instruments comuns per a crear obres en les quals conta una part de la seva història.
La revista de la nueva cultura, Calle 20// del mes de març, trobareu informació sobre aquesta artista. Escultura pàgina 18.

CERÀMICA CONTEMPORÀNEA ARAGONESA




Les obres dels ceramistes d'Aragó : Raúl Abraín, Alberto Andrés, Nines Barcelona, Ángeles Casas, Sra García, Alejandro Guillén, Fernando Malo, Sara Monge, Cana i Lola Royo, estan exposades del 10 de març al 15 d'abril a l'espai de la Associació de Ceramistes de Catalunya.

dimarts, 9 de març del 2010

FELICITATS. UNA NOVA BOTIGA DE CERÀMICA A BCN

Avui dimarts 9 de març s'ha inagurat una nova botiga de ceràmica. Àngela Colls

ESCULTURES DEL REGNE IFE. TERRACOTTES I BRONZES. DEL 4 DE MARÇ AL 6 DE JUNY AL BRITISH MUSEUM

Hi ha poques civilitzacions en l'Àfrica subsahariana tant conegudes pel seu art i la seva cultura que Ife, terra natal i ciutat del poble yoruba a Nigèria. Ife serà la capital de la regió entre els segles XII i XV.
Els artistes d'Ife van desenvolupar una tradició escultòrica molt refinada, en diferents materials com la pedra i la terracotta, i un aliatge de coure..
Una de les més precioses imatges del poder real d'Ife és una màscara de coure del rei Obalufon II mentre que en la necròpoli real de Lafogido es van trobar un elefant de terracota i un cap d'hipopòtam.
Els dos caps que s'exhibeixen, una d’elefant i una altra d’hipopòtam, estan íntimament relacionats amb la Naturalesa. Ambdues dels segles XII al XV, procedeixen de la sepultura de Lafógido, un primerenc governant d'Ife. Les representacions animals bé simbolitzaven sacrificis o bé atributs divins associats a ells.
La tradició de l'escultura en argila va poder haver-se iniciat als segles IX i X d. de C.Un magnífic exemple d'un cap de terracotta, tant per la seva conservació com a execució, és la denominada Lajuwa, custodiada en el Palau Real d'Ife

dimecres, 3 de març del 2010

CIVILITZACIÓ CARAL. Als primers arqueòlegs que van excavar CARAL els va cridar l'atenció l'absència de ceràmica.

La ciutat sagrada de Caral té una antiguitat mitjana que data de 5000 anys aproximadament, quan en la resta d'Amèrica el desenvolupament urbà comença 1.550 anys després.

La seva troballa canvia els esquemes que fins ara es tenien sobre l’origen de les antigues civilitzacions en el Perú.

Fins ara es considerava a Chavín d'Huántar com un dels focus culturals més vell del Perú, amb un màxim de 1500 anys a. de C.

Paul Kosok i Richard Schaedel van visitar el lloc en 1949. En un informe publicat anys més tard en el llibre ( Vida terra i aigua al Peru antic ) Kosok destaco la presència d'estructures circulars mai abans descrites, vinculades a un extens conjunt d'edificacions piramidals que s’alçaven en una àmplia vall, en Chupacigarro Gran (actual Caral) a 184 km al nord de Lima. Després d'estudiar la zona va constatar l'absència de ceràmica.

La Dra. Shady i els membres del PEACS van realitzar entre 1994 i 1995 una prospecció a la vall de Supe, identificant llocs arqueològics considerats molt antics, determinant les seves característiques, semblats i diferències. Va ser llavors que trien a Caral com a punt d'inici basats en l'absència de restes de ceràmica en superfície.

En 1979 Frédéric Engel excava el lloc i insinua que la seva construcció és abans de l'aparició de la ceràmica andina.

A l’any 2009 La Unesco declara l’antiga metròpoli Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Una part de l’article estret de la revista Historia i Vida nº 502