dissabte, 31 de juliol del 2010

UNIVERS DE CONTRARIS. ÀNGELS FORTS.



La força expressiva i material és la clau del treball d’Àngels Forts. En algunes peces s’estableix un contrast ambigu entre les làmines primes de la porcellana i la massa compacta de la pasta refractaria.

Les petites peces de porcellana formen un univers de diferents colors blancs buscant escenaris visibles. Les seves peces estan conformades per diferents estats d’evolució fins arribar a espais amb identitat pròpia.

Aquesta segona exposició individual d’Àngels Forts transmet un món interior ric d’expressivitat d’idees i formes.

Exposició de ceràmica. Associació de Ceramistes de Catalunya.

ATENEA DEESSA PROTECTORA DELS ARTESANS. L’art del ceramista


En la mitologia grega, Atena en grec antic és la deessa de la saviesa, de l'artesania, i la ceràmica. També se l'anomena Atenea o Pal•les Atenea. L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Per als grecs, Atenea protegia els forns dels ceramistes perquè els gots adquirissin un bell color i estiguessin ben cuits.
Els tallers de ceràmica a l’antiga Grècia estaven emplaçats generalment fora de les ciutats perquè requerien espai i bon accés per a l'abastament de les argiles. També necessitaven molta aigua i combustible. El forn desprenia fum i pols i això molestava als ciutadans que vivien a prop. Generalment eren tallers familiars, però en moments de gran productivitat treballaven esclaus.
La cuita es realitzava en un forn circular amb la coberta en forma de cúpula, amb un orifici de ventilació a la part superior.
A sobre de la cambra de combustió on cremava la llenya es posava la ceràmica La llenya s'havia introduït prèviament per un túnel o passadís per on, posteriorment es traurien les cendres
L'orifici de ventilació s'obria o tancava segons es volgués la cocció amb oxigen, o sense. El contrast del color vermell de la ceràmica i el negre del vernís es produïa amb aquesta alternança de cocció .
No totes les argiles eren iguals. L'argila d'Atenes tenia molt òxid de ferro que feia que amb la cocció es convertís en un col vermell-ataronjat. L’argila de Corint no tenia res d'òxid i per tant tenia un color blanc.
Els vasos grans es realitzaven enganxant les diferents peces realitzades al torn. Després s'aplicava una fina capa d’ argila per no veure la unió.
Els terrissaires i els pintors que realitzaven les decoracions treballaven junts en els tallers. La decoració d'un vas grec requeria molta mestria. Exequias va ser el pintor ceramista més important de figures negres. Eufroni va ser un gran pintor ceramista en l'època de la decoració de les figures vermelles. En altra entrada parlaré d’aquests grans artistes.

Poesia

A vegades costa trobar poemes que parlin sobre la ceràmica. Enrique Badosa m’ha sorprès amb aquests poemes. Estan trets del llibre Mapa de Grècia publicat per Editorial Plaza & Janés S.A. Barcelona 1980.

OSTRACISMO

FIJATE en este trozo de sencilla cerámica
que todavía tiene frescores de cisterna.
La democracia, como puedes ver,
siempre fue cosa limpia
sue llegaba del suelo hasta los mármoles
se las más prestigiosas asambleas.
Bastaría un punzón
y una caligrafía bien legible,
para emitir un voto en contra de alguien.
Pero aquí sólo puedes decir sí
a la belleza, al orden de la mente,
el gozo de la mar y de los vinos,
al amor y a sus cuerpos más triunfales.
Tira, pues, este trozo de vasija.
No sirve para nada,
a no ser que me canse de mi mismo
y con justicia escriba en él mi nombre

CERAMISTA EN ÉGINA

VI cómo amabas esta arcilla blanca,
y que la arcilla se te daba en formas
del esperado amor.
Sabiduría tuya y de la tierra,
certidumbre de hacer lo que se debe,
y sonriendo y cortés
mirar a los que miran tu trabajo.
Alguien musita nombres de belleza,
si acaricio este búcaro,
tal vez el más sencillo de tu alfar.
En esta primavera te recuerdo
y he recogido flores campesinas.

diumenge, 18 de juliol del 2010

OSTRACISME




El diumenge 21 de febrer de 2010 feia una entrada que portava per títol Ostres de ceràmica per votar. En aquest petit comentari estret de l’article de la revista Sapiens nº 87 no hi havia imatges. Avui n’he trobat unes quantes