diumenge, 19 de desembre de 2010

El tresor del Machu Picchu.


Haram Bingham al 1911 descobreix la ciutat perduda del Machu Picchu (Perú). De mica en mica  va  transportar a la Universitat de Yale  46.332 peces arqueològiques, en total 5.728 lots dels quals 3.497 són de peces i fragments de ceràmica.

Aquestes peces conservades actualment al museu Peabody de la Universitat de Yale  tornaran en els propers mesos a les muntanyes de Urubamba, lloc del qual mai haurien d’haver-se desplaçat.

diumenge, 12 de desembre de 2010

PENÉLOPE VALLEJO “Geometries orgàniques”

Penélope ens mostra en aquesta exposició unes peces ceràmiques que ens recorden paisatges de difícil accés.

Per a la construcció d'aquestes peces prepara pastes ceràmiques amb diferents tipus de xamota. Desprès  torneja les peces i treballa la textura que li proporciona la fragilitat de la matèria  i la duresa de l'eina. El color de la pròpia pasta ceràmica cuita realça la bellesa d'aquestes peces.

dimecres, 8 de desembre de 2010

LA CAVERNA. José Saramago


Hi ha llibres i novel·les que narren històries que quan les llegeixes et recorden fets reals.

Les vivences del terrissaire Cipriano Algor et fan patir: ‘només s’han quedat la meitat de
la Terrissa, que han sortit a la venda unes vaixelles de plàstic que la imiten i que els clients prefereixen’.

Amb aquestes paraules es pot dir que comenta una historia de fets que tenen relació amb l’entorn del fabricant de terrissa i la seva família.

Quan penses que tot està decidit en la vida del terrissaire Cipriano Algor, la seva situació canvia; avança cap a un progrés improbable com el mateix José Saramago es refereix en aquesta novel·la.
Aquest relat de Saramago narra una situació la qual s’avança en el temps a la actualitat d’aquests professionals, és a dir, la societat prefereix altres productes allunyats de la mare naturalesa o terra i, en aquest cas, mai millor dit.

SARAMAGO, José,: La caverna, Barcelona, Edicions 62, s.a. 2001.
Traducció catalana: Xavier Pàmies 
Fotografia de la coberta: PhotoDisc

dimecres, 1 de desembre de 2010

Frederic Amat. Mur d’ulls de ceràmica.




Quan passes pel carrer Comtal i et sents observada pel mur d'ulls que ha dissenyat l'artista Frederic Amat a l'hotel Ohla no et quedes indiferent; recordes aquelles nines brillants que t'han mirat intensament durant tot el recorregut i quan tombes la cantonada  una nova onada d’ulls sorgeixen de la façana principal.             

Frederic Amat ha cobert l'edifici amb un mur d'ulls de ceràmica incrustats amb un suport. A la façana de la Via Laietana aquestes escultures ocupen la part central de l'edifici.