diumenge, 24 de febrer del 2013

Bone Chine.

Liliana Ruíz
Caroline Swift




Caroline Swift



Bone Chine.
És un terme anglès que es traduït per “porcellana d’ossos”.  A França és coneguda com la porcellana anglesa.
És una pasta ceràmica que es va preparar per primera vegada a mitjans del segle XVIII a Anglaterra; s’utilitza cendra d’ossos com a substitut fundent a la porcellana tova. La Bow Factory va obtindre la patent i Josiah Spore va ser el primer que la va fer servir a nivell de producció perfeccionant el procés a la fàbrica de Stoke-on-Trent. Al començament de la seva producció era una pasta de poca plasticitat, de baixa resistència en verd i deformació a coure, però una vegada cuita és resistent, blanca, translúcida i amb un so característic. La fabricació d’aquesta pasta avui dia no té tantes dificultats al ser treballada a nivell productiu, però s’ha de treballar amb molt rigor, gran control sobre el gruix a les peces de colatge i a la seva cuita.
La seva composició i el percentatge dels materials pot variar depenent del fabricant. Generalment està composta:

Cendra d’ossos:          46 %
Xina Clay ( Caolí):       24%
Quars:                          3%
Pedra de Cornualles :  27%  (granit parcialment vidrat que pot triturar-se en humit)

La  cendra d’ossos procedeix d’ossos d’animals molts i calcinats (1000 -1250º C), amb baix contingut en ferro, és un fundent  característic ( fosfat tricàlcic  (PO4)2Ca3 ) substitueix  parcialment al feldspat.
Avui dia el fosfat tricàlcic com a component d’aquest tipus de porcellana és os sintètic. Hi ha al mercat substituts d’aquest producte obtingut  generalment mitjançat procediments  de calcinació i de dissolució amb diferents components.

La temperatura del bescuit de la porcellana d’ossos és en general més alta del procés habitual (1220º - 1250 C) A causa de l’estovament que té lloc a aquesta temperatura, les peces tenen que col·locar-se en un llit d’alúmina o sorra. La sorra pot tenir impureses i transmetre a les peces petits punts de color. Les peces de formes obertes per que no es deformem es millor coure-les invertides i sobre un llit d’alúmina o sobre suports adequats (setters).
Si el suport és de la mateixa pasta es contreu uniformement amb la peça. Si se sobrepassa la temperatura les peces se deformen i s’escarden, sinó arriba a la seva temperatura la porcellana de les peces no es translúcida. La temperatura de maduració és critica i la seva escala de cocció molt reduïda. Quan arriba a 1250 - 60 º C  causa un sobtat estovament dins d’un marge petit de temperatura, per aconseguir un bon resultat de transparència  s’ha de controlar la cocció, si s’eleva la temperatura surten bombolles. La porcellana d’ossos  sí té més de 0’2% de porositat aparent se considera que no està ben cuita.

L’esmalt per aquest tipus de porcellana es cou a més baixa temperatura (1080 -1150 ºC ) La decoració sobre l’esmalt es realitza a 850ºC (tercera cocció) mitjançant tècniques de serigrafia, calques, pinzell, segell, impressores, etc.
Actualment hi ha ceramistes que utilitzen aquesta pasta de porcellana per a la seva producció de peces,  aplicant el procés de cocció de bescuit i d’esmaltat com si fos una pasta de porcellana dura. 
A la ciutat de Bristol es realitzen cursos sobre aquest tipus de porcellana.

Liliana Ruíz  va conèixer aquest tipus de porcellana a Bèlgica,  actualment treballa petites peces de porcellana Bone Chine que incorpora al seu món particular de la joieria.  

Caroline Swift va começar al mon de la moda, un dia es va trobar al seu camí amb la porcellana Bone Chine i des d’aquest moment  les seves peces blanques i  translúcides formen part de la seva trajectòria artística.