dimecres, 23 de març de 2011

Jingdezhen, ciutat de la porcellana.

Per celebrar l’any del Conill Xinès s’ha construït a la ciutat de Jingdezhen aquesta escultura realitzada amb la quantitat de 30.000 plats de porcellana . Impressionant!
La ciutat de Jingdezhen és coneguda com la “ciutat de la porcellana “  centre de la indústria  de la porcellana xinesa. Té recursos naturals de caolí , manganès i quars  La tradició en la fabricació de porcellana es remunta  a les dinasties Han ( 25 -22 D.C:), Tang , Song, Yuan, però és amb la dinastia Ming(1368 – 1644 ) quan es construeixen grans forns, d’alta temperatura  i  realitzant diferents tipus de porcellana pintada (blanc i blava, tres i cinc colors, groga i “ rouge de fer” )   reconeguda arreu del món. Hi havia forns oficials i forns privats, d’aquests últims sortia la porcellana que s’exportava a Europa.
 En el forn anomenat Drac d’aquesta ciutat hi havia un  lema “  La porcellana ha de ser blanca com el jade, prima com el paper, tenir la brillantor d’un  mirall i amb la sonoritat d’una campana”. Actualment es treballa les formes tradicionals amb les formes més contemporànies.
El 23 d’octubre de 2009 es va reobrir un forn de llenya de 18 metres de llarg i un volum de 300 metres cúbics amb una producció de 20.000 peces de ceràmica. Es va fer una cuita a la manera tradicional, per poder saber com controlaven la temperatura antigament i com aquesta influïa a la porcellana. Es van utilitzar 40 tones de llenya per aquesta primera cuita  i va arribar a la temperatura  de 1320ºC. Aquest forn es va construir fa 300 anys i es considera el més gran del món.

dijous, 10 de març de 2011

PEP DURAN – TONI CUMELLA. CAPILLA DEL MACBA.

Caminant pel carrer Elisabets en direcció al carrer dels Àngels podem visualitzar a l’interior de la capella del Macba part de la instal·lació: # 03Pep Duran. Una cadena d’esdeveniments.
La instal·lació  està dividida en dues peces “Retaule laic”, 2010 - 2011 i “Peça escrita”, 2010 – 2011. La peça “Retaule laic”  presideix l’espai central. És un gran mur realitzat amb material ceràmic esmaltat de color blanc de set metres d’alçària; a sobre hi ha elements ceràmics en relleu, diferents i similars que alguns el travessen. Aquesta peça central és un alfabet. La seva visualització ens porta a la reflexió d’un temps present i llunyà de l’espai on està ubicada. 









La “Peça escrita” de 170 cm d’alçària, està plena de textures realitzades amb diferents esmalts ceràmics. Afegides aquestes textures vegetals trobem alguns dels elements dels  “Retaule laic”,. Al final del mur hi ha un text escrit que una vegada llegit ens transporta a un món passat ple de secrets.

Les dues peces estan realitzades amb la col·laboració del ceramista Toni Cumella.

Del 3 de març al 5 de juny
Capella Macba. Carrer dels Àngels 7. Barcelona.

dimecres, 9 de març de 2011

PABLO NERUDA. El terrissaire.


El alfarero

Todo tu cuerpo tiene
copa o dulzura destinada a mí.

Cuando subo la mano
encuentro en cada sitio una paloma
que me buscaba, como
si te hubieran, amor, hecho de arcilla
para mis propias manos de alfarero.

Tus rodillas, tus senos,
 tu cintura
faltan en mí como en el hueco
de una tierra sedienta
de la que desprendieron
una forma,
y juntos
somos completos como un solo río,
como una sola arena.

NERUDA, Pablo,: Veinte poemas de amor y una canción desesperada, Madrid, Diario EL PAÍS,  2002.

divendres, 4 de març de 2011

PAULA VALENTIN




L’ésser humà quan construeix els seus objectes i les seves obres és perquè s’ha fixat en com ho fa la naturalesa. A la naturalesa, les formes responen a una funció. Les formes orgàniques són d’una determinada manera o forma a causa de l’activitat que realitza cadascun dels elements que les componen. La majoria de les formes geomètriques s’han creat a partir de l’observació directa de la natura i dels exemples que s’hi troben. A la natura també trobem plantes, fulles d’arbres, pedres, petxines, etc. i  al voltant d’aquests i altres objectes de la natura gira l’obra artística de Paula Valentin

Es podria dir que algunes de les seves obres són  petits jardins continguts a la superfície de  formes que troben  a la natura  o formes artístiques que Paula crea per a delit dels nostres ulls.