dimarts, 31 d’agost de 2010

TROBADES D'ART. JOAN FONTCUBERTA. MURAL FOTOCERÀMIC


Fontcuberta ha ideat un projecte que consisteix en modelar la forma de la campana mora de l'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de SAJAZARRA amb fotografies personals cedides pels ciutadans.

Realitzarà amb la tècnica de la fotoceràmica un mural que de lluny reproduirà el campanar de l'església, les imatges pertanyen als àlbums familiars dels propis veïns del municipi.

Aquesta campana és protagonista d'una llegenda que conta que una princesa mora va voler convertir-se al cristianisme i només en Sajazarra li van permetre el baptisme. En agraïment, va regalar aquesta campana al poble. Per Joan Fontcuberta la campana mora «és símbol de tolerància», i persegueix crear en la seva obra «dues textures, l’al•legòrica de la campana i la real, dels records»,

Per crear aquest mural, utilitzarà el programa GoogleGram, que crea una imatge composta per la suma d'altres imatges filtrades pel motor de cerca de Google. Conformaran el fotomosaic 10.000 tesseles.

divendres, 27 d’agost de 2010

FORN DE FINALS DEL SEGLE I O PRINCIPI DEL II.


A les restes arqueològiques de la ciutat astur romana de Lancia, ha aparegut la primera necròpolis d'incineració excavada a Lleó, un tram de calçada, un forn de finals del segle I o principis del II per coure teules, un altre medieval i unes termes. És molt interessant el poder estudiar aquests forns, una bona notícia pels ceramistes.

A menys de 20 quilòmetres de la ciutat de Lleó, al terme municipal de Villasabariego, hi ha el jaciment arqueològic de l'antiga ciutat astur- romana de Lancia declarada ‘Bé d'Interès Cultural’ en l’any 1994.

Les notícies escrites que tenim de la ciutat es deuen als historiadors romans, que esmenten la presa de l'urbs dels asturs per les tropes d'August entre els anys 26 i 25 aC

Ara, la construcció de la nova autovia Lleó- Valladolid amenaça una part d'aquest jaciment, els treballs afectaran l'àrea al peu del turó en què s'enclava la zona arqueològica.
Diversos col•lectius de protecció del patrimoni de Lleó tracten d'evitar-ho creant la Plataforma Salvem Lancia.

dissabte, 21 d’agost de 2010

Arts Santa Mònica. ‘ Barceló abans de Barceló. 1973 1982’ Experiències sobre dues rajoles.



Aquesta exposició presenta una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló.
L’exposició s’ha dividit en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Elements del paisatge i Retrats i autoretrats. En aquest últim apartat, Barceló ha esgrafiat retrats i fragments de retrats sobre dues rajoles esmaltades de color blanc, destacant el color negre i verd – groc de la superfície, sobre el fons blanc de la rajola. Les dues porten per títol, “sense títol” i estan datades a l’any 1973. Pertanyen a col•lecció particular.

dimarts, 17 d’agost de 2010

EXEQUIES. ( 550 – 530 aC. ) Tècnica de las figures negres.


Va ser el més gran dels pintors ceramistes àtics de figures negres. Va exercir influència tal i com l'entenem avui dia, sobre les generacions posteriors. Els seus seguidors, imiten el seu estil i temes, tot i que realitzen canvis en el tractament dels ulls, en l’estudi de la roba i utilitzen més recursos de color.

Creador original i amb un estil personal.
Entre les seves obres més rellevants podem citar, l’ Àmfora del Vaticà, datada cap al 540. Les seves cares estan decorades amb la tècnica de les figures negres, representant dos temes: Aquil i Ayax jugant als daus en una pausa del combat i el retorn dels Dioscurs, Castor i Polux, rebuts pels seus pares, Tyndaro i Leda. En la lluita d'Aquil i Pentasilea de l’Àmfora del Museu Britànic, des del punt de vista de l'estil, es pot observar més cromatisme, (blanc i violeta) estilització i plasticitat que en obres anteriors.

Aquesta evolució de la decoració i composició equilibrada respecte a la formes es manifesta en tota la seva obra. Decora àmfores, copes, plats i plaques ceràmiques que formen part de les parets interiors de les tombes, en els quals els atenencs de dol estan representats amb gran dignitat.

Tècnica de les figures negres.

Primer es preparava la superfície del vas, mentres cobrava força el seu color ataronjat. Després es realitzaven els contorns de les figures i s'aplicava al seu interior una mena d’ engalbes marró - negre obtenint les siluetes de les figures i formes. Per acabar aquesta composició s’enriquia amb detalls incisos (forma de la roba, collarets, etc.) i amb pinzellades blanques per ressaltar el color del cos femení i vermelles més fosques pels detalls.
No utilitzaven la ceràmica vidrada però la coneixien. Utilitzaven engalbes molt fins i compactes per impermeabilitzar les peces, eren engalbes amb molt ferro i cuits en atmosfera oxidant per obtenir el vermell intens.
L'argila d'Atenes era molt vermella i poc calcària, la de Corint més groguenca. La diferència del color es devia a la alternança en el transcurs de la cocció de l'atmosfera oxidant, reductora i novament oxidant, que té per afecte el fer variar l'òxid de ferro que entra en la composició de l’engalba.
El color negre no és un vernís / vidrat ja que no està vitrificat; es tracta de la mateixa argila en suspensió col.loïdal (molt ric en àlcalis) aplicat i polit sobre l'argila a duresa de cuir amb un tros d’obsidiana.

L'aspecte negre, blavós i platejat se suposa que era elaborat a través d'un procediment de cocció única basat en variacions d’ atmosferes i graus de temperatura. Es pensa que la cocció es feia de la manera següent.


Cocció: a) Atmosfera oxidant a 800 º C
b) Atmosfera reductora entre 800 º C i 850 º C diòxid de carboni combinat amb l'oxigen d'òxid fèrric es transforma en òxid ferrós negre.
c) L'òxid ferrós en presència d'oxigen es transforma una altra vegada en òxid fèrric vermell, impedint l'oxidació a l’òxid ferrós negre.