diumenge, 14 de desembre de 2014

Un espirall ceràmic és la nova rajola de la col·lecció Pujol i Bausis

Col·lecció de peces en relleu Pujol i Bausis, nº4
Aquest any hem incorporat a la Col·lecció de rajoles una nova peça en relleu, seguint l'alternança entre relleu i planes que es va començar l'any 2008. Es tracta d'un espirall de color blau intens que es va produir a la fàbrica Pujol i Bausis, "La Rajoleta".
Els espiralls de ceràmica eren peces calades que s’aplicaven a les petites obertures de parets o sostres d’un recinte tancat, per donar pas a l’aire o la llum i impedir l’entrada d’aus a la façana dels edificis.
La seva aplicació era molt popular i va comportar una gran varietat de formes, motius i colors, amb la qual cosa també van adquirir una dimensió decorativa en llars i edificis. 
Amb aquesta última incorporació, la col·lecció de relleu ja compta amb quatre peces i la de rajola plana amb quinze. Totes les peces  les podreu trobar els dies 13 i 14 de desembre al Fira de Nadal d'Espluga Viva o de manera permanent al Museu Can Tinturé. 
Núm. 1, 2008

Model de rajola aplicada a la casa Lleó Morera de Barcelona, obra de Lluís Domènech i Montaner. Col.lecció de rajoles en relleu Pujol i Bausis.
Núm. 2, 2010
Model de rajola aplicada a la casa dels Cargols de l’Hospitalet de Llobregat, obra de l’arquitecte Mariano Tomàs i Barba, i a la font de Sant Nicasi de Gavà. Col.lecció de rajoles en relleu Pujol i Bausis.
 
Núm. 3, 2012

Model d’escata ceràmica de reflex metàl·lic aplicada en moltes cobertes de manera habitual, però no exclusiva, durant el Modernisme.
Col.lecció de rajoles en relleu Pujol i Bausis.
ol·lecció de Rajolde

dijous, 4 de desembre de 2014

Teresa Gironès. Conferència a l'Escola d'Art La Industrial.



Teresa Gironès va començar la conferència parlant de la relació constant que manté amb el material ceràmic, com aquest ha format part de la seva vida i la segueix acompanyant paral·lelament en la seva trajectòria artística que desenvolupa actualment.

Durant molts anys ha estat vinculada al món de l’educació fent de mestre de la ceràmica i encara segueix transmetent als alumnes les seves reflexions, la seva obra i el procés de treball. Va explicar com realitzà les seves peces, quins materials utilitzà, quins esmalts i com decideix el resultat final.  La seva forma de treballar va ser el punt més extens de la conferència perquè els alumnes s’interessaven en aquest tema i la Teresa els explicava els dubtes...va ser un diàleg  ple de continguts i amb un objectiu mutu comunicar i rebre experiències.

Ens va explicar les obres exposades a l’exposició “Quin temps més feliç!” de
 l’Associació  de Ceramistes de Catalunya del joc de personatges, de la recercà d’allò que és essencial, del veure i sentir les expressions de la convivència entre les obres, de la captació de la por i de la bellesa per part de l’espectador i de les línies de subtilesa, etc. La Teresa en aquesta exposició s’ha sentit lliure de crear i transitar entre els seus particulars personatges, transmetent la seva visió del món actual. Personatges aparentment feliços, portant cadascú d’ells una carrega d’informació.