La ciutat sagrada de Caral té una antiguitat mitjana que data de 5000 anys aproximadament, quan en la resta d'Amèrica el desenvolupament urbà comença 1.550 anys després.La seva troballa canvia els esquemes que fins ara es tenien sobre l’origen de les antigues civilitzacions en el Perú.
Fins ara es considerava a Chavín d'Huántar com un dels focus culturals més vell del Perú, amb un màxim de 1500 anys a. de C.
Paul Kosok i Richard Schaedel van visitar el lloc en 1949. En un informe publicat anys més tard en el llibre ( Vida terra i aigua al Peru antic ) Kosok destaco la presència d'estructures circulars mai abans descrites, vinculades a un extens conjunt d'edificacions piramidals que s’alçaven en una àmplia vall, en Chupacigarro Gran (actual Caral) a 184 km al nord de Lima. Després d'estudiar la zona va constatar l'absència de ceràmica.
La Dra. Shady i els membres del PEACS van realitzar entre 1994 i 1995 una prospecció a la vall de Supe, identificant llocs arqueològics considerats molt antics, determinant les seves característiques, semblats i diferències. Va ser llavors que trien a Caral com a punt d'inici basats en l'absència de restes de ceràmica en superfície.
En 1979 Frédéric Engel excava el lloc i insinua que la seva construcció és abans de l'aparició de la ceràmica andina.
A l’any 2009 La Unesco declara l’antiga metròpoli Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Una part de l’article estret de la revista Historia i Vida nº 502
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada