“Vaig aprendre ceràmica a principi dels anys noranta amb els dogons de
Mali. Des de llavors, la ceràmica ha sigut molt important per mi, tant
com la pintura, no faig distincions ni jerarquies. Necessitava
evolucionar i l'obrador m'ha permès anar més lluny, que és el que jo
busco sempre. No m'agrada quedar-me quiet, jo necessito fer cada dia una
cosa que no he fet mai”, explicava ahir Barceló, en ple muntatge de
l'exposició.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada