 |
| Liliana Ruíz |
 | |||||
| Caroline Swift |
 | |||||||
| Caroline Swift |
Bone Chine.
És un terme anglès
que es traduït per “porcellana d’ossos”. A França és coneguda com la porcellana
anglesa.
És una pasta ceràmica
que es va preparar per primera vegada a mitjans del segle XVIII a Anglaterra; s’utilitza
cendra d’ossos com a substitut fundent a la porcellana tova. La Bow Factory va
obtindre la patent i Josiah Spore va ser el primer que la va fer servir a
nivell de producció perfeccionant el procés a la fàbrica de Stoke-on-Trent. Al
començament de la seva producció era una pasta de poca plasticitat, de baixa
resistència en verd i deformació a coure, però una vegada cuita és resistent,
blanca, translúcida i amb un so característic. La fabricació d’aquesta pasta
avui dia no té tantes dificultats al ser treballada a nivell productiu, però
s’ha de treballar amb molt rigor, gran control sobre el gruix a les peces de
colatge i a la seva cuita.
La seva composició i
el percentatge dels materials pot variar depenent del fabricant. Generalment
està composta:
Cendra d’ossos: 46 %
Xina Clay (
Caolí): 24%
Quars: 3%
Pedra de Cornualles
: 27% (granit parcialment vidrat que pot triturar-se
en humit)
La cendra d’ossos procedeix d’ossos d’animals
molts i calcinats (1000 -1250º C), amb baix contingut en ferro, és un fundent característic ( fosfat tricàlcic (PO4)2Ca3 ) substitueix parcialment al feldspat.
Avui dia el fosfat
tricàlcic com a component d’aquest tipus de porcellana és os sintètic. Hi ha al
mercat substituts d’aquest producte obtingut
generalment mitjançat procediments
de calcinació i de dissolució amb diferents components.
La temperatura del bescuit
de la porcellana d’ossos és en general més alta del procés habitual (1220º -
1250 C) A causa de l’estovament que té lloc a aquesta temperatura, les peces
tenen que col·locar-se en un llit d’alúmina o sorra. La sorra pot tenir
impureses i transmetre a les peces petits punts de color. Les peces de formes
obertes per que no es deformem es millor coure-les invertides i sobre un llit d’alúmina
o sobre suports adequats (setters).
Si el suport és de
la mateixa pasta es contreu uniformement amb la peça. Si se sobrepassa la
temperatura les peces se deformen i s’escarden, sinó arriba a la seva
temperatura la porcellana de les peces no es translúcida. La temperatura de
maduració és critica i la seva escala de cocció molt reduïda. Quan arriba a 1250
- 60 º C causa un sobtat estovament dins
d’un marge petit de temperatura, per aconseguir un bon resultat de
transparència s’ha de controlar la
cocció, si s’eleva la temperatura surten bombolles. La porcellana d’ossos sí té més de 0’2% de porositat aparent se
considera que no està ben cuita.
L’esmalt per aquest
tipus de porcellana es cou a més baixa temperatura (1080 -1150 ºC ) La
decoració sobre l’esmalt es realitza a 850ºC (tercera cocció) mitjançant
tècniques de serigrafia, calques, pinzell, segell, impressores, etc.
Actualment hi ha
ceramistes que utilitzen aquesta pasta de porcellana per a la seva producció de
peces, aplicant el procés de cocció de
bescuit i d’esmaltat com si fos una pasta de porcellana dura.
A la ciutat de
Bristol es realitzen cursos sobre aquest tipus de porcellana.
Liliana Ruíz va conèixer aquest tipus de porcellana a Bèlgica,
actualment treballa petites peces de porcellana
Bone Chine que incorpora al seu món particular de la joieria.
Caroline Swift va
começar al mon de la moda, un dia es va trobar al seu camí amb la porcellana
Bone Chine i des d’aquest moment les
seves peces blanques i translúcides
formen part de la seva trajectòria artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada