Taller de ceràmica La gerra groga

Penélope Vallejo. Curs intensius. Febrer

2012-02-09T23:18:00.000+01:00

mes de febrer hi ha programats al taller els següents intensius de cap de setmana:

18 i 19 - intensiu de torn

25 i 26 - taller de porcellana amb pasta de paper

per al mes de març:

17 i 18 - intensiu de torn

24 i 25 - intensiu d'esmalt

per a completar la informació: web del taller

L’udu de pasta cerámica. Lola Bienvenido.

2012-02-05T17:40:00.002+01:00

L’udu és un instrument de percussió d'origen africà creat pel poble Igbo i el haussa de Nigèria. En la seva llengua la paraula udu significa "pau" o "gerra". L’udu era tocat per dones amb fins cerimonials. Aquest instrument es fabrica generalment de pedra i d'argila. Té la forma d'un gerro d'aigua amb dos forats. Es toca amb les mans sobre la mateixa argila, tapant i obrint el forat inferior de forma rítmica.

Lola Bienvenido ha fabricat aquest instrument amb pasta ceràmica vermella PF, ha utilitzat com a suport dues mitges esferes de suro blanc i làmina de planxa per a la part superior. En la decoració ha utilitzat una frita plúmbica transparent afegint un 12% d'òxid de tità com opacificant i un 0,5 d'òxid de coure més un 0,5 de diòxid de manganès per donar color. La temperatura de cocció ha estat de 1030 º C. El so impressiona.

MANUEL RIVAS Liquidadores. El País. Edición impresa

2012-01-29T22:52:00.000+01:00

En una aldea de alfareros, en Buño, en la Costa da Morte, cada casa es un taller y cada taller un espacio que crea espacios, un humilde big bang. Con un puñado de barro, la mirada fértil, las manos sinceras y el impulso de un pie que hace girar el cosmos, el alfarero ha hecho nacer en minutos hipnóticos una pieza astral y revolucionaria: la viradoira. Es un logro estético y muy útil: sirve para darle la vuelta a la tortilla. Justo lo que haría falta para hacer frente a este rapto de Europa por poderes más o menos ocultos. Una gran viradoira, que diera la vuelta a la tortilla antes de la sustracción total de los huevos. La proximidad a la arcilla crea confianza. Este oficio parece pertenecer a la estirpe de lo inextinguible, pero el alfarero nos despierta de la ensoñación. Él y sus compañeros han recibido una carta en la que se les comunica la disolución de la sociedad de desarrollo que habían puesto en marcha, de acuerdo con la Administración pública. La iniciativa había reactivado la comarca. Eso sí, pueden pasar a retirar las piezas que habían donado para el museo. Y que no se crean una excepción. Lo mismo se ha hecho, dice la misiva, con todas las sociedades semejantes. El signo de los tiempos, etcétera.

Pero toda mi atención se concentra de repente en la figura del firmante. No en su nombre personal, sino en el cargo. ¡El Liquidador! Firma así: El Liquidador. No sabía que existía ese alto cargo. Creo que se le escapó. Esa palabra es una huella en el barro. Ahora empiezo a entender de verdad lo que pasa. Muchos que presentan la apariencia de sesudos tecnócratas, políticos, banqueros, obispos o jueces, son en realidad liquidadores. Se aprovecha la crisis para liquidar los avances democráticos. ¿Cómo se reconocen? Tienen una contraseña obsesiva, mafiosa: el ajuste. El ajuste de cuentas, por supuesto.

Textures ceràmiques. Anna Salas.

2012-01-15T21:49:00.000+01:00

La paraula textura es fa servir per expressar l’aspecte superficial d’una matèria o d’un objecte que el fa diferent dels altres.

La característica principal de les textures és la uniformitat. Estan construïdes de molts elements que es troben repartits uniformement per tota la superfície de l’objecte. A les peces de ceràmica les textures poden ser uniformes amb tota la peça o combinant diferents textures per tota la superfície ( textures casuals).

La textura d’una superfície la perceben per mitjà dels sentits del tacte i de la vista. A ceràmica es perceben a traves del tacte, són les anomenades textures tàctils. Són textures que porten relleu al suport de la peça. No totes les textures produeixen les mateixes sensacions a qui les contempla. Segons les sensacions es poden classificar com a transparents, opaques, mates, brillants, toves, dures, etc. també les podem classificar en funcionals, estètiques i expressives.

Crear textures als suports ceràmics és una tasca molt gratificant i que està vinculada a la composició de les diferents pastes ceràmiques i a les diferents tècniques decoratives plàstiques.

Anna Salas està treballant textures pròpies sobre suports de pasta ceràmica de baixa temperatura en concret sobre la pasta PM ( 970º - 1025º C ) aplicant engalbes de diferents colors a sobre i acabant la superfície amb esmalts transparents i mates.

Cada pasta ceràmica té unes característiques particulars pel que fa al color, la plasticitat, l’ assecat, el relleu... qualitats que li atorguen que siguin pròpies.

Vilanova i la Geltrú.“Més enllà de Cumella

2012-01-02T19:43:00.000+01:00

Antoni Cumella. Museu Víctor Balaguer

Josep Llorens i Artigas. Museu Víctor Balaguer

Antoni Ruíz. Museu Víctor Balaguer.


Antoni Cumella. Museu Víctor Balaguer.

L’exposició “Més enllà de Cumella” parteix de la creació ceràmica contemporània. Aquesta mostra estava articulada en dos espais; el primer espai el trobàvem a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú on es va realitzar aquesta exposició del 21 d’octubre al 4 de desembre de 2011 amb obres d’Antoni Cumella, Josep Llorens i Artigas i Antoni Ruíz.
Era un conjunt de ceràmiques que es custodia en el fons d’aquest museu. Aquestes peces formaven part de la col·lecció d’art contemporani procedent de la cúpula del Coliseum de la Gran Via de Barcelona, el lloc on es va intentar crear el primer Museu d’Art contemporani del país, liderat per Alexandre Cirici i per Cesàreo Rodríguez Aguilera. El segon espai estava ubicat al Centre d’Art Contemporani La Sala, on podien trobar les obres d’artistes vinculats a Internacional Academy of Ceramics: Monserrat Altet, Maria Bofill, Joan Carrillo, Carme Collell, Teresa Gironès, Mia Llauder, Madola, Teresa Capata, Joan Serra, Isabel Barba Formosa i Carles Vives.

"The Dinner", Museu Picasso.

2011-12-13T23:30:00.003+01:00

Activitat: "The Dinner", Taller de ceràmica per Apparatu

Un gran àpat es va realitzar amb els diferents processos tècnics portats a terme a l’activitat proposada. Els plats, els bols i les plates plenes de diferents tipus de menjar. Les sardines blaves, les anxoves i els calamars establien un diàleg constant amb les granades, les llimones com també amb les maduixes i les pomes. Els pastissos de diferents formes competien en bellesa amb els petits makis japonesos. Les natures mortes de color blanc realitzades amb la tècnica de colatge, desprenien la seva gamma de color invitant a dibuixar-les al paper o a decorar-les amb pigments ceràmics.
El material ceràmic no transmet indiferència ni fred, transmet creativitat, inquietud, comunicació, calidesa i diàleg constant entre el material i l’ésser humà que l’està donant forma. El foc crea i cou l’obra artística.

Data: 28 al 30 de novembre i 1 de desembre.2011

Perejaume. “ si veies la munió d’obres.......”.

2011-12-09T18:43:00.000+01:00

La Pedrera ofereix una retrospectiva de l’artista Perejaume, 200 obres reunides en un sol espai. La natura està present en moltes de les obres, a vegades amb caire poètic i d’altres amb una critica àrdua. La boca de l’ésser humà crida constantment en algunes obres i aquest crit es perd al cim de les muntanyes amb el soroll dels picarols.
La retrospectiva indueix a l’espectador a establir un diàleg amb les obres exposades qüestionant l’art de la natura i l’art fet per l’ésser humà.
Les obres estan realitzades amb diferents materials, entre d’altres, el fang (pasta ceràmica) present en dues peces: Obra per omplir 2011 i Siurell: gep de poeta 2002
Del 25 d’octubre de 2011 al 12 de febrer de 2012.

Rosa Cortiella. Curs de porcellana

2011-12-08T20:20:00.001+01:00

Més informació:
www.rosacortiella.com
www.asimetrictaller.blogspot.com

Arianna Russo. Exposició a l'Espai d'Art mezanina

2011-11-24T20:06:00.004+01:00

Exposició de peces de porcellana d'Arianna Russo a l'Espai d'Art mezanina

De l'1 de desembre de 2011 al 7 de gener de 2012 ( inclòs)

Horaris: de dimats a dissabte de10,30h.a14,00h. i de16,30h.a20,30h.

Ramón i Cajal, 2

08012 Barcelona.

www. mezanina.wordpress.com

Ceràmica,un gran regal per Nadal. Peces de Penélope Vallejo

2011-11-23T20:54:00.001+01:00

REGALA PECES ÚNIQUES !!!!!! consulta la web els nostres productes fets artesanalment

REGALA CURSOS !!!!!!

et fem un val per a regalar qualsevol dels nostres cursos intensius del 2012 amb un descompte de 10€

posa't en contacte amb nosaltres a través del formulari de la web

--
penélope vallejo
http://pe-ceramiques.blogspot.com

OMMAR KLEYYAM

2011-11-21T22:19:00.001+01:00

El poeta persa Ommar Kleyyam va néixer a Naishapur, cap a l’any 1040 de l’era cristiana i va viure prop de vuitanta anys.
L'obra d’Omar Kheyyam és universalment coneguda amb el nom de Rubaiyat que és el del quartet persa per excel·lència.
Les quartetes de kheyyam van ser impreses per primera vegada a Calcuta l’any 1836. Anys després, al 1857 i al 1862, es van imprimir a Teheran. El poeta irlandès Fitzegrald les va donar a conèixer a Europa amb la traducció de cent quartetes el 1859. Van ser traduïdes per primera vegada a Barcelona per Vives Pastor qui les va publicar en català el 1907.
A la biblioteca de la Universitat de Bagdad es guarden catorze llibres manuscrits dels segles XVI, XVII i XVIII, alguns d'ells amb miniatures contenint Rubaiyat de Kheyyam

KUZA-NAMA

(LAS OLLAS Y EL OLLERO)

Escucha: cierta tarde, al fin del Ramadán,

pocos momentos antes que surgiera la luna

nueva, me hallaba en el taller de un alfarero

y estaba rodeado por un pueblo de barro.

Y, cosa bien extraña, había algunas ollas

y unas cuantas vasijas que podían hablar.

Y uno de los cacharros exclamó de repente:

“decid, ¿ quién es la olla y quien el alfarero?”

Una vasija dijo de pronto: “ Me formaron

de la tierra, y ha sido inútil, pues las manos

que me han dado la forma ya no han de tardar mucho

en volver a arrojarme otra vez a la tierra.”

Una tercera dijo: “ Que sepa, ningún hombre

ha destrozado nunca, por brutal que haya sido,

el vaso en que bebió con placer. ¿Por qué entonces,

el que lo ha modelado con cólera lo quiebra?

No hizo nadie objeciones. Tras un corto silencio

una olla deforme exclamó lamentándose:

“Se ríen de mí porque estoy torcida ¿Tengo

la culpa si tembló del ollero la mano?”

Otra habló de esta forma: “ se dice que es huraño

el patrón, que su rostro negro es como el infierno,

que quiere someternos a una prueba. ¿Quién sabe

si, a pesar de todo ello, es sólo un pobre diablo?”

Otra dijo lanzando un profundo suspiro:

“¡ Ay de mí! En el olvido secóse ya el barro.

Que me llenen, no obstante, con el añejo zumo

de la uva, y veréis que sano prontamente.”

Y mientras las vasijas hablaban, una de ellas

vio el anhelado filo de la creciente luna.

Y, contentas, gritaron todas: “ Hermano, hermano,

he aquí ya por fin al faquín con su bulto!”

FIN

Kheyyam, Omar :Rubaiyat. Plaza & Janes, S.A. Barcelona 1969

Traducció: Jose Gibert / Diego Navarro

Visita a la Fàbrica Collet S.A.

2011-11-14T23:06:00.003+01:00

El dimecres dia 26 d’octubre l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Decoració Ceràmica de l’Escola d’ART del Treball de Barcelona va realitzar una visita a la fabrica Ceràmica COLLET S.A. Esparreguera.
Va ser una visita molt didàctica, van realitzar un recorregut por tot el procés d’elaboració de les pastes ceràmiques. Els alumnes van veure “in situ” la fabricació de les pastes ceràmiques que dies més tard treballaren al taller de l’escola. ( trituració, mescla, amassat mecànic, control d’aigua, ect. ). Això va ser possible gràcies a la bona atenció rebuda per part de les persones que ens van atendre a la fàbrica.

Ceràmiques Sedó. Visita al taller

2011-11-03T00:26:00.000+01:00

Els alumnes de l’Escola d’ART del Treball de Barcelona del Cicle Formatiu de Decoració Ceràmica van realitzar una sortida pedagògica per visitar “ Cerámiques Sedó “Esparreguera. Aquest taller està situat en una antiga terrisseria oberta des de 1940. Les tècniques de conformat i decoratives van interessar als alumnes ja que és força apassionant veure treballar als ceramistes en peces innovadores per encàrrec. També va ser molt

Interessant les explicacions tant de historia de l’antiga terrisserria com de tot el procés de fabricació de les peces ceràmiques.

EL VENDRELL VI BIENNAL DE CERÀMICA 2011

2011-10-24T18:38:00.003+02:00

ARTISTES SELECCIONATS: Todd Shanafelt, Rachel Grimshaw, Emet Egemen Isik Aslan, Martha Rieger, Simcha Even-Chen, Monique Wuarin, Rafaela Pareja, Vladica Sivcev, Cristina del Castillo, Ramon Fort, Joanna Teper, Ayako Funato, Roser Oter, Monika Hinterberger, Marta Danés, Cristina Márquez, Eva López.

Poul Pava.

2011-10-18T23:33:00.000+02:00

Petits personatges que reclamen l'atenció amb una mirada penetrant i al mateix temps ingènua i desconcertant. Viuen en un món ple de color esperant ocupar espais en les porcellanes dissenyades per Poul.

VI FIRA DE CERÀMICA. El Vendrell

2011-10-12T20:05:00.001+02:00

Ceramistes que participen en aquesta fira

CAMIL.LA PÉREZ . Ad'ArtCde CeràmicaideCuina

2011-10-04T20:28:00.005+02:00

12lletres12plats

Ad’ArtCdeCeràmicaideCuina

Camil.la Pérez Salvà, ceràmica

Joan Josep morell, cuina

Del 5 d’octubre

fins l’11 de desembre

Cal Diari

C/ Cases Noves, 33

08731 Sant Martí Sarroca (Barcelona)

T. 93 899 13 58

Innauguració: El dimecres 5 d’octubre a les 20:00

Mentre duri l’exposició el restaurant oferirà una carta amb plats inspirats en els colors, les formes i les textures de les obres exposades.

Terrània 11

2011-10-04T00:09:00.004+02:00

"El cuaderno de barro" Miquel Barceló

2011-09-21T22:42:00.000+02:00

Miquel Barceló, a Mali, envoltat de nens durant el rodatge del documental d'Isaki Lacuesta El quadern de fang .- Isaki Lacuesta.

El quadern de fang és un documental d'Isaki Lacuesta concebut en col.laboració amb el pintor Miquel Barceló.

Irina Larios. Exposició de ceràmica.

2011-09-19T19:48:00.000+02:00

Irina exposa a l’associació de ceramistes de Catalunya. L’exposició té quatre espais diferenciadors en els quals les diferents formes conviuen en el temps i el material. ( casa d’ocells, esferes, discs rodons i cos del terrissaire )

Tota l’exposició respira llibertat, les papallones volen en espais plens de color, els ocells estan a les cases esperant l’ordre de sortir volant a un llarg viatge, els discs rodons volen sobre el seu eix i l’ocell blanc del terrissaire espera pacientment que el cor es posi en funcionament per poder alçar el vol de la llibertat.

Sala d’exposicions ACC

C/ Doctor Dou, 7 baixos 1ª

08001 Barcelona

Tel: 93 317 69 06

Tasses alumnes Escola d'ART del Treball

2011-09-12T22:58:00.002+02:00

El camp del terrissaire. Ellis Peters

2011-09-12T18:28:00.000+02:00

El camp del terrisaire narra una història d’intriga medieval al voltant de l’abadia de Shrewsbury.

Aquesta aventura data de l’any 1143 i es desenvolupa en diferents relats cohesionats amb la trobada d’un cadàver al lloc anomenat “Camp del terrissaire”.

En aquest espai de la campinya anglesa vivia i treballava un terrissaire que feia servir la terra fosca rica en òxid de ferro i tenia un forn on coïa les peces que venia en Upton, Withington i Longer.

Aquest terrissaire va abandonar a la seva dona per ingressar a l’abadia convençut de la seva vocació. A la mateixa abadia vivia fray Cadfael gran observador; aquesta capacitat el converteix en un detectiu medieval que va desengranant aquest relat de mica en mica buscant la identitat d’aquest cadàver fins arribar a un final sorprenent.

L’autora d’aquest llibre quan descriu el treball que realitza el terrissaire comenta “ humilde artesano de un oficio que, por una oscura i misteriosa razón era más menospreciado que otros” “aunque el fray Cadfael no acertara a comprender el motivo de que los alfareros fueran tenidos en tan baja estima”

Sembla que el pas del temps no ha pogut encara esborrar aquesta concepció que es té sobre aquest ofici. Llàstima perquè és un ofici meravellós on la terra, l’aigua, el foc i les mans del terrissaire s’uneixen per obtenir atuells, gerres bellisimes en forma i funció.

Peters, Ellis ( Pargeter, Edith): E lcampo del Alfarero. Ediciones GRIJALBO, S.A. Barcelona 1993

Traducció: María Antonia Menini

Ceràmiques del Castell de Montsó. (OSCA)

2011-08-30T23:43:00.001+02:00

El castell de Montsó ha estat testimoni de grans esdeveniments històrics. (Seca ibèrica Mansha, fortalesa musulmana, fortalesa templaria, caserna d'artilleria, etc. L'any 1985, el Centre d'Estudis de la Història de Montsó i Comarca (CEHIMO) va posar en marxa un camp de treball de deu anys de durada i una excavació arqueològica. Gràcies a aquesta excavació podem contemplar a la Torre de l’Homenatge d'aquest meravellós castell templari la col·lecció de peces i fragments de ceràmica dels segles XV, XVI i XVII.

La majoria de les peces de ceràmica procedeixen de l'antiga església de Sant Joan que es troba situada a la part sud del castell. Les peces de ceràmica trobades tenen procedència de Catalunya, Aragó i Itàlia i són peces de mida petita però de gran valor. És una grata sorpresa trobar-les visitant la Torre de l'Homenatge d'aquest majestuós castell.

ESCOLA D'ART DE VIC. Ceràmica.

2011-07-14T01:16:00.001+02:00

Exposició de ceràmica " Camins d'aprenentatge"
Associació Ceramistes de Catalunya.
C/ Doctor Dou, 7
08001 Barcelona

933 176 906

Fins al:

Divendres, 29 Juliol, 2011

Artistes:

Sol Roca, Txell Gay, Laura Padrós, Teresa Fernández, Rosa Gay, Alba Portell, Gori Sastre, Natàlia Pujol, Núria Vila, Ferranda Porredon, Marc Marcet, Alícia Pradell, Montse Cots, Diana Hernández, Collins Buko, David Riera, Eli Bosch, Sama Genís, Anna Pons, Marta Payàs, Gemma Codina, Núria Mora

Sama Genís " Experimentació"

Natàlia Pujol" Pensando en Thomas"

Diana Hernández " Todos somos pollos"

Gori Sastre " Sabata"

GALERIA SIESTA Ceràmica i Joieria Raili Kiev i Marta Boan

2011-06-30T00:02:00.012+02:00

Obra de Raili Kiev

Obra de Marta Boan

Obra de Raili Kiev

La Galeria Siesta presenta l’obra de les artistes Marta Boan (Barcelona 1976) i Raili Kiev (Estonià, 1982).

Les obres de Marta evolucionen des de formes bàsiques geomètriques a estructures complexes en la seva realització, generant formalment nous espais tridimensionals.

La forma cilíndrica i el color blanc de la porcellana dura predomina en les obres ceràmiques de Raili. Utilitza aquesta forma afegint, becs, nanses, esmalts i decoracions en els diferents conjunts de peces que formen un camí de formes estel·lars pels aparadors d’aquesta galeria.

Siesta, Art i Objectes
c/ Ferlandina, 18
08001 Barcelona
Tel. +34 933178041
www.siestaweb.com
info@siestaweb.com

Raquel Charabati. Ceramista mexicana

2011-06-19T20:46:00.002+02:00

Raquel Charabati artista mexicana amb una gran trajectòria en el món de la ceràmica.

Imatges perdudes

2011-06-13T19:08:00.000+02:00

He tingut un problema informàtic amb les imatges del blog, de mica en mica intentaré solucionar-lo.

Raku a La Bisbal d’Empordà.

2011-06-09T23:30:00.003+02:00

L’alumnat de l’Escola d’ART del Treball del Cicle Formatiu en Decoració Ceràmica van anar a l’Escola de la Bisbal a realitzar i conèixer la tècnica ceràmica Raku.

Cada vegada hi ha més tècniques relacionades amb el Raku, cada vegada s’experimenta més i sorgeixen noves textures, nous colors, noves línies de trencadís, és una tècnica d’observació, emocionant, creativa, ràpida i de precisió si es vol aconseguir bons resultats.

Aquesta tècnica ens és coneguda a Occident mitjançant el ceramista anglès Bernard Leach. El seu primer contacte amb el raku es produeix al 1911. Anys més tard 1940 escriuria el llibre “ A potter’s book” on explica els mètodes tradicionals, així com receptes de vidrats ceràmics i plànols de forns per raku.

Esteka Revista. Galeria d'obres de ceràmica.

2011-06-02T21:21:00.002+02:00

La revista de ceràmica contemporània Esteka (Xile) ve publicant en les seves pàgines centrals una selecció d'obres ceràmiques amb una temàtica diferent a cada número.

Poden participar tots els artistes que ho desitgin sempre que s'ajusti a la proposta i tema.

La revista número 10 va proposar per a l'arxiu de fotos de la Galeria Esteka (pàgines centrals) el tema de "tasses de cafè amb plat" Els alumnes Joan Cardona i Quim Turina de l'Escola d'Art del Treball de Barcelona van participar i van ser seleccionats per l'Arxiu de la Galeria. Felicitats als dos.

Revista de ceràmica contemporània ESTEKA

Mail: esteka@vtr.net

Subscripcions: www.huarahuara.cl

El reflex metàl.lic. Encenem el forn

2011-05-30T22:01:00.011+02:00

ENCENEM EL FORN! El reflex metàl.lic
Recuperació d'una tècnica mil.lenaria
                  4 i 5 de juny de 2011
Informació
                  Museus d'Esplugues.
                  C. Església, 36
                  Tel. 93 470 02 18
                 Exposició paral·lela
                Museu Can Tinturé. "Els sons de la ceràmica"
                 Del 4 de juny al 24 de juliol

L’Arcà. Janet Gleeson.

2011-05-25T23:54:00.001+02:00

La primera part d’aquesta extraordinària història de la invenció de la porcellana a Europa, començà el 21 de juny de 1703 amb la fugida de l’arcà Johann Frederich Böttger. Continuà amb les dificultats afegides d’aquest fet, fins arribar a l’èxit del descobriment de la pasta de la porcellana i part de la seva llibertat.

La segona part comença amb la mort de Böttger el 13 de març de 1719. Havia viscut enganys, guerres, envegés, sempre protegint l’arcà de la porcellana, els seus rivals per aconseguir-lo no escatimaren en odi, conxorxes i diners.

La tercera part tracta de com aconseguir millorar l’arcà per part d’altres fabriques europees que volen tenir l’anomenat “ Or Blanc” e igualar-se a la fàbrica de Meissen.

En aquest relat no es pot oblidar a August el fort elector de Saxònia que va invertir important sumes de diners per aconseguir l’arcà, al decorador Johann Gregor Herold, al modelista Johann Joachim Kaendler i molt més personatges que fan aquesta història fantàstica e inoblidable.

Gràcies Janet Gleeson per haver-la escrit.

Gleeson, Janet.: El Arcano. Editorial DEBATE, S.A. Barcelona 1999

Versió Castellana: Francisco Páez de la Cadena.

Weiwei. Galeria Lisson Gallery de Londres

2011-05-17T23:41:00.000+02:00

A la Galeria Lisson Gallery de Londres s’exposa una selecció d’obres de l’artista xinès Ai Weiwei fins el 16 de juliol.

Aquestes obres estan realitzades els últims sis anys, a través d’elles es comunica amb el món. La seva absència encara dóna més força a tota la seva obra.

Els atuells neolítics amb colors sintètics simbolitzen els valors històrics i culturals que va voler arrasar la Revolució Cultural.

Ai Weiwei, Tirando al suelo una urna de la dinastía Han, 1995

PENÉLOPE VALLEJO. Curs intensiu DE TORN. Curs intensiu iniciació a l'esmalt

2011-05-16T17:25:00.003+02:00

CURS INTENSIU TORN: 18 i 19 juny

les properes dates seran: cap de setmana 9 i 10 juliol

CURS INTENSIU INICIACIÓ A L'ESMALT: 2 i 3 juliol

el curs estarà format per 4 blocs:

dissabte matí: preparació mostres, enfornar i cuita

dissabte tarda: explicació teòrica esmalt

diumenge matí: explicació teòrica cuita i apertura forn

diumenge tarda: anàlisi resultats

nº compte per reservar plaça: 2100 0214 90 0101191153

poseu el vostre nom al concepte

penélope vallejo

http://pe-ceramiques.blogspot.com

"CONTENIDORS" Exposició. Escola d'ART del Treball

2011-05-08T20:49:00.006+02:00

EXPOSICIÓ “CONTENIDORS” A CÀRREC DE L’ALUMNAT DE L’Escola d’ART del Treball DE BARCELONA.

DEL 9 AL 20 DE MAIG

Inauguració dia 9 de maig a les 13,30 hores a la sala d’exposicions de l’Escola.

Comte d’Urgell, 187

Recinte de l’Escola Industrial, Edifici 21

08036 BARCELONA.

www.artdeltreball.cat

Marre Moerel

2011-05-05T23:13:00.001+02:00

Marre Moerel és una dissenyadora holandesa que viu a Madrid.

La ceràmica forma part dels seus dissenys conjuntament amb les il·lustracions de Santiago Morilla

CERÀMICA IMATGES. Escola d’ART del Treball.

2011-05-01T20:49:00.006+02:00

Les fotografies de les obres d’aquest espai web http://www.flickr.com/photos/ceramicafotogallery/ pertanyen a l’alumnat del Cicle formatiu de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en decoració ceràmica de l’ Escola d’ART del Treball de Barcelona.

Aquests primers àlbums són fotografies d’obres realitzades al mòdul de taller d’alguns alumnes del segon curs. Pròximament s’afegiran fotografies d’obres de l’alumnat de primer curs.

L’objectiu d’aquesta galeria d’imatges es compartir-les amb persones i altres alumnes que estén interessats en aquest món impressionant i que no s’acaba mai d’aprendre com és la CERÀMICA

Descobriment a Iklaina de la tauleta escrita més antiga de l’època micènica.

2011-04-26T23:08:00.001+02:00

La part posterior de la tauleta de 7,62 per 5,08 cm. descoberta en Iklaina, Grècia. La més antiga tauleta escrita coneguda a Europa. Foto: Christian Mundigler
La tauleta grega sembla que pot ser una pàgina d’un quadern d’un comptable. Trobada en un camp d'oliveres a l'actual ciutat de Iklaina, la tauleta va ser creada per un escrigui micènic de parla grega entre el 1450 i 1350 a. C., segons els arqueòlegs. Un incendi la va coure per a la posteritat. Va ser trobada l'estiu passat i ha estat la major sorpresa del projecte, diu Cosmopoulos, director de les excavacions i professor a la Universitat de Misuri.

"Iklaina podría desafiar lo que sabemos sobre los orígenes de las ciudades-estado en la antigua Grecia", va dir Cosmopoulos. "No sólo empujaría hacia atrás en el tiempo el origen de estas ciudades-estado en por lo menos un siglo y medio, sino que la tablilla mostraría que la escritura y la burocracia aparecieron más tempranamente y que estaban más extendidas de lo que se había pensado hasta ahora. Todavía tenemos mucho que aprender sobre el mundo antiguo".
“En su frente hay un verbo que se refiere a algún tipo de fabricación, y, en la parte posterior, hay una lista de nombres de hombres junto a unos números”, va dir Cosmopoulos

HELLA JONGERIUS. Imaginació a les creacions ceràmiques.

2011-04-07T22:38:00.002+02:00

Hella Jongerius és una dissenyadora holandesa de diferents productes destacant, entre altres, el disseny ceràmic. Intenta introduir a les seves creacions la combinació entre la producció artesana i la industrial. Està interessada en introduir el treball manual per la imperfecció de las peces al disseny industrial per a donar personalitat a cada peça ceràmica. El material i la textura de les peces els hi dóna la particularitat de peces úniques. La seva obra és una continua investigació entre les antigues tècniques i processos i les noves formes i materials actuals. La decoració tèxtil aplicada sobre gerros perforats fets a mà és una mostra d’aquesta investigació.

Dissenya afegint noves idees a antics productes com és el cas de la empresa centenària Tichelaar Makkum i altres vegades dissenya per a empreses com Ikea.

La seva obra també la podem trobar a les coleccions del MoMA, del Stedelijk Museum i del Design Museum a Londres.

HELLA JONGERIUS

2011-04-07T22:17:00.000+02:00

Jingdezhen, ciutat de la porcellana.

2011-03-23T22:56:00.003+01:00

Per celebrar l’any del Conill Xinès s’ha construït a la ciutat de Jingdezhen aquesta escultura realitzada amb la quantitat de 30.000 plats de porcellana . Impressionant!

La ciutat de Jingdezhen és coneguda com la “ciutat de la porcellana “ centre de la indústria de la porcellana xinesa. Té recursos naturals de caolí , manganès i quars La tradició en la fabricació de porcellana es remunta a les dinasties Han ( 25 -22 D.C:), Tang , Song, Yuan, però és amb la dinastia Ming(1368 – 1644 ) quan es construeixen grans forns, d’alta temperatura i realitzant diferents tipus de porcellana pintada (blanc i blava, tres i cinc colors, groga i “ rouge de fer” ) reconeguda arreu del món. Hi havia forns oficials i forns privats, d’aquests últims sortia la porcellana que s’exportava a Europa.
En el forn anomenat Drac d’aquesta ciutat hi havia un lema “ La porcellana ha de ser blanca com el jade, prima com el paper, tenir la brillantor d’un mirall i amb la sonoritat d’una campana”. Actualment es treballa les formes tradicionals amb les formes més contemporànies.
El 23 d’octubre de 2009 es va reobrir un forn de llenya de 18 metres de llarg i un volum de 300 metres cúbics amb una producció de 20.000 peces de ceràmica. Es va fer una cuita a la manera tradicional, per poder saber com controlaven la temperatura antigament i com aquesta influïa a la porcellana. Es van utilitzar 40 tones de llenya per aquesta primera cuita i va arribar a la temperatura de 1320ºC. Aquest forn es va construir fa 300 anys i es considera el més gran del món.

Penélope Vallejo. Curs intensiu de TORN

2011-03-20T19:08:00.003+01:00

PEP DURAN – TONI CUMELLA. CAPILLA DEL MACBA.

2011-03-10T22:21:00.002+01:00

Caminant pel carrer Elisabets en direcció al carrer dels Àngels podem visualitzar a l’interior de la capella del Macba part de la instal·lació: # 03Pep Duran. Una cadena d’esdeveniments.

La instal·lació està dividida en dues peces “Retaule laic”, 2010 - 2011 i “Peça escrita”, 2010 – 2011. La peça “Retaule laic” presideix l’espai central. És un gran mur realitzat amb material ceràmic esmaltat de color blanc de set metres d’alçària; a sobre hi ha elements ceràmics en relleu, diferents i similars que alguns el travessen. Aquesta peça central és un alfabet. La seva visualització ens porta a la reflexió d’un temps present i llunyà de l’espai on està ubicada.

La “Peça escrita” de 170 cm d’alçària, està plena de textures realitzades amb diferents esmalts ceràmics. Afegides aquestes textures vegetals trobem alguns dels elements dels “Retaule laic”,. Al final del mur hi ha un text escrit que una vegada llegit ens transporta a un món passat ple de secrets.

Les dues peces estan realitzades amb la col·laboració del ceramista Toni Cumella.

Del 3 de març al 5 de juny

Capella Macba. Carrer dels Àngels 7. Barcelona.

PABLO NERUDA. El terrissaire.

2011-03-09T22:24:00.000+01:00

El alfarero

Todo tu cuerpo tiene

copa o dulzura destinada a mí.

Cuando subo la mano

encuentro en cada sitio una paloma

que me buscaba, como

si te hubieran, amor, hecho de arcilla

para mis propias manos de alfarero.

Tus rodillas, tus senos,

tu cintura

faltan en mí como en el hueco

de una tierra sedienta

de la que desprendieron

una forma,

y juntos

somos completos como un solo río,

como una sola arena.

NERUDA, Pablo,: Veinte poemas de amor y una canción desesperada, Madrid, Diario EL PAÍS, 2002.

PAULA VALENTIN

2011-03-04T00:07:00.000+01:00

L’ésser humà quan construeix els seus objectes i les seves obres és perquè s’ha fixat en com ho fa la naturalesa. A la naturalesa, les formes responen a una funció. Les formes orgàniques són d’una determinada manera o forma a causa de l’activitat que realitza cadascun dels elements que les componen. La majoria de les formes geomètriques s’han creat a partir de l’observació directa de la natura i dels exemples que s’hi troben. A la natura també trobem plantes, fulles d’arbres, pedres, petxines, etc. i al voltant d’aquests i altres objectes de la natura gira l’obra artística de Paula Valentin

Es podria dir que algunes de les seves obres són petits jardins continguts a la superfície de formes que troben a la natura o formes artístiques que Paula crea per a delit dels nostres ulls.

Gesine Hackenberg. Joies en ceràmica

2011-02-25T00:29:00.001+01:00

Gesine Hackenberg és una artista alemanya creadora d’unes peces de joieria inusuals.

Les seves joies consten de parts perforades de plats i tasses de ceràmica, aquestes petites parts de ceràmica les enfila formant collarets, anells i fermalls. Aquestes joies tretes de diferents plats de ceràmica li agrada anomenar-les joies de cuina. Les peces trencades de ceràmica les uneix amb diferents materials i les converteix en peces noves de joieria.

Uneix el món proper dels objectes quotidians (plat i anell) per a sentir-nos més íntimament lligats a peces que utilitzem a diari. Petites joies fascinants properes al nostre entorn.

2011-02-18T00:37:00.001+01:00

L’objectiu de la ceramista australiana Shannon Garson “ és explorar la ceràmica i la vida a través de la síntesis de la decoració de la superfície i de la forma “

Al 2005 és reconeguda la seva experiència com artista que treballa la porcellana i rep una beca Churchill, fet que la permet viatjar per Europa, recollir idees i estudiar l’art medieval i renaixentista.

Shannon a les seves peces de porcellana transparent combina el dibuix, la textura, el color i els òxids juntament amb la suavitat de l’esmalt tot deixant que l’espectador pugui experimentar... Algunes de les seves imatges estan inspirades en jardins i en Maleny a la Sunsheni Coast. Queensland.

Jonathan Adler. Disseny en ceràmica.

2011-02-13T19:45:00.001+01:00

Dissenyador molt conegut pels seus mobles per a la llar però també conegut com a dissenyador d’objectes de ceràmica.

Nascut a Nova Jersey l’any 1966 la ceràmica fou la seva gran passió des de petit, fins que als 30 anys, va aconseguir que aquesta fos una part del seu mitjà de vida. Actualment, part de la seva producció la treballa en un taller al Perú. En algunes de les seves peces es poden observar reminiscències d’aquesta zona.

Dissenya gerros, joc de te, vaixelles, diversos objectes.. i llampares en les quals inclou en la seva estructura divertits animals realitzats en ceràmica.

I MÉS TRAÇOS

2011-02-08T22:01:00.000+01:00

TRAÇOS

2011-02-06T20:28:00.001+01:00

Pàgina Web d’interès. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes

2011-02-06T20:06:00.000+01:00

Un recorregut per la ceràmica de gran bellesa; un contingut fascinant.

Museu Arqueològic National d'Atenès

Joies en Ceràmica i argent. Maria Liliana Ruíz Perilla.

2011-02-01T23:19:00.003+01:00

Libelula guardian del aire.

El projecte Final del Cicle Formatiu de Grau Superior en Joieria Artística de Maria Liliana alumna de l’Escola d’ART del Treball de Barcelona porta per títol “Fábula en Movimiento basado en POPOL VUH”

Todo estaba en silencio e inmóvil, no había todavía un hombre, ni un animal, pájaros, peces, cangrejos, árboles, piedras, cueva, hierbas ni bosque, solo el cielo existía... los dioses: serpientes emplumadas. Juntaron sus palabras y su pensamiento...

"SOTA COBERTA" DECORACIÓ

2011-01-23T21:49:00.001+01:00

La “sota coberta” és una tècnica decorativa molt antiga, consisteix en dibuixar sobre el suport cuit d’engalba o pasta (pisa, gres, porcellana ),per a posteriorment aplicar una coberta d’esmalt transparent que cobreix el dibuix, vitrificant al forn i protegint i destacant el dibuix de sota.

Els colors aplicats poden ser òxids metàl·lics ( antiga tradició de decoració a l’Iran, del segon mil·leni i peces antigues de porcellana Xina decorades amb òxid de cobalt sota coberta transparent de porcellana ), llapis ceràmics o òxids colorants industrials, especials per a “sota coberta”. El decorat generalment és realitza a pinzell o per aerògraf, els òxids colorants es barregen amb un esmalt funden, en una proporció del 10-15 % per a adherir-se millor al suport. L’esmalt serà transparent i, si conté plom millor destacaran els colors. Si l’esmalt a la seva formula conté òxid de zenc és possible alteri algun color.

Desprès de cuita la peça l’esmalt no s’ha d’escardar, si això passes s’hauria de utilitzar un altre esmalt, el suport i l’esmalt s’han d’adaptar perfectament.

Procés de la tècnica de “sota coberta” realitzada en aquestes peces ceràmiques:

· Decoració amb “Ketamines guixos de colors” i els llapis Hobbyceran Milano que venen a la botiga de l’Anper.

· Aplicació a sobre d’esmalt transparent mate. Referència: Esmalt G-1005 Mate Pols. Anper. Capa d’esmalt molt molt prima.

· Cocció a 1000ºC.

· Esmalt transparent mate, per a decoració no per la fabricació d’objectes culinaris.

Jacint Comelles. l'm red, l'm clay

2011-01-16T19:23:00.002+01:00

Jacint Comelles esposa la seva obra a la Sala d’Exposicions de l’Associació de Ceramistes de Catalunya. En aquesta exposició trobem una primera part en la qual els volums construïts i l’aire que contenen juguen amb l’espai i aquest amb la mirada de l’espectador. Aquesta mirada la tornem a trobar a la segona part on la contemplació de las peces es barreja amb el joc de la peça que porta per títol “Records i oblits”.

Exposició "Salomó ben Adret de Barcelona 1235-1310. El triomf d'una ortodòxia"

2011-01-10T19:59:00.001+01:00

Al Centre d’Interpretació del Call ( MUHBA) es pot visitar aquesta exposició que celebra el 700 aniversari de la mort de Salomó ben Adret, gran rabí de la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle XIII i començament del XIV.

En aquesta mostra es pot veure peces de ceràmica dels segles XIII – XIV.

- Conjunt de peces de ceràmica de la vida diària (plats, escudelles, gerres i saler) segles XIII – XIV

- Tresoret. Redoma de ceràmica vidrada que contenia 27 monedes de Jaume I. S.XIII

- Xaropera de pisa decorada en verd i manganès. Final del Segle XIII.

- Llànties rituals múltiples. Hanakkiot de pisa blanca i ceràmica vidrada. S.XIII. i fragments de ceràmica oriental (Síria/ Egipte) que van pertànyer a diferents ataifors S.XIII – XIV.

Museu d’Història de Barcelona – Centre d’Interpretació del Call (Placeta de Manuel Ribé, Barcelona). De dimecres a divendres d’11:00 h a 14:00 h. Dissabtes d’11:00 h a 18:00 h i diumenges i festius d’11:00 h a 14:00 h.

El tresor del Machu Picchu.

2010-12-19T20:32:00.000+01:00

Haram Bingham al 1911 descobreix la ciutat perduda del Machu Picchu (Perú). De mica en mica va transportar a la Universitat de Yale 46.332 peces arqueològiques, en total 5.728 lots dels quals 3.497 són de peces i fragments de ceràmica.

Aquestes peces conservades actualment al museu Peabody de la Universitat de Yale tornaran en els propers mesos a les muntanyes de Urubamba, lloc del qual mai haurien d’haver-se desplaçat.

CAROLINE SLOTTE. Exposició

2010-12-14T22:14:00.000+01:00

El punt de partida de la pràctica artística de l'artista Caroline Slotte és la poesia dels objectes quotidians amb tots els seus records i associacions.

Està interessada particularment per la ceràmica de segona mà i en la història que contenen aquestes peces. La manipulació d'aquest material ja existent adquireix nous significats en l'obra d'aquesta artista.

Caroline Slotte

Place: Galeria Ra

Amsterdam

11 dec 2010 – 29 jan 2011

PENÉLOPE VALLEJO “Geometries orgàniques”

2010-12-12T18:42:00.001+01:00

Penélope ens mostra en aquesta exposició unes peces ceràmiques que ens recorden paisatges de difícil accés.

Per a la construcció d'aquestes peces prepara pastes ceràmiques amb diferents tipus de xamota. Desprès torneja les peces i treballa la textura que li proporciona la fragilitat de la matèria i la duresa de l'eina. El color de la pròpia pasta ceràmica cuita realça la bellesa d'aquestes peces.

LA CAVERNA. José Saramago

2010-12-08T19:53:00.002+01:00

Hi ha llibres i novel·les que narren històries que quan les llegeixes et recorden fets reals.

Les vivences del terrissaire Cipriano Algor et fan patir: ‘només s’han quedat la meitat de la Terrissa, que han sortit a la venda unes vaixelles de plàstic que la imiten i que els clients prefereixen’.

Amb aquestes paraules es pot dir que comenta una historia de fets que tenen relació amb l’entorn del fabricant de terrissa i la seva família.

Quan penses que tot està decidit en la vida del terrissaire Cipriano Algor, la seva situació canvia; avança cap a un progrés improbable com el mateix José Saramago es refereix en aquesta novel·la.

Aquest relat de Saramago narra una situació la qual s’avança en el temps a la actualitat d’aquests professionals, és a dir, la societat prefereix altres productes allunyats de la mare naturalesa o terra i, en aquest cas, mai millor dit.

SARAMAGO, José,: La caverna, Barcelona, Edicions 62, s.a. 2001.

Traducció catalana: Xavier Pàmies

Fotografia de la coberta: PhotoDisc

Frederic Amat. Mur d’ulls de ceràmica.

2010-12-01T23:21:00.001+01:00

Quan passes pel carrer Comtal i et sents observada pel mur d'ulls que ha dissenyat l'artista Frederic Amat a l'hotel Ohla no et quedes indiferent; recordes aquelles nines brillants que t'han mirat intensament durant tot el recorregut i quan tombes la cantonada una nova onada d’ulls sorgeixen de la façana principal.

Frederic Amat ha cobert l'edifici amb un mur d'ulls de ceràmica incrustats amb un suport. A la façana de la Via Laietana aquestes escultures ocupen la part central de l'edifici.

LI XIAOFENG. 317 Fragments de porcellana per a crear el porcelain polo

2010-11-29T05:21:00.004+01:00

Li Xiaofeng utilitza trossos de porcellana perforada amb fil de plata per construir peces de roba. Amb la seva obra reflecteix la Xina antiga i la Xina contemporània creant al mateix temps un diàleg entre Orient i Occident .

Frederic Amat - Antoni Cumella

2010-11-21T21:59:00.001+01:00

Frederic Amat il.lustra el viatge d'Ulisses i un bellísim plat que representa a Caríbidis com un remolí mari. El ceramista Antoni Cumella realitza el plat de ceràmica.L'Odissea. Enciclopèdia Catalana.

Porcellana de Meissen

2010-11-15T23:03:00.000+01:00

300 ANYS DE PORCELLANA DE MEISSEN

2010-11-15T21:56:00.001+01:00

Durant segles, la fórmula per fabricar porcellana va ser un dels secrets més ben guardats de la Xina.

A Europa ningú sabia fabricar-la i els reis buscaven la recepta per a acabar amb les importacions de porcellana Xina. A principis del segle XVIII Johann Friedrich Böttger va assegurar tenir la fórmula per convertir materials sense valor en or. L'elector de Saxònia Frederic August I li va demanar que fes or per a ell però no va tenir èxit.

En la mateixa època Ehrenfried Walther von Tschirnhaus, intentava aconseguir la formula de la pasta de porcellana introduint vidre a diferents materials. Li va demanar ajuda a l’alquimista Johann Friedrich Böttger per aconseguir-la.

Ehrenfried Walther von Tschirnhaus va morir sobtadament l’any 1707 i la formula va passar a desenvolupar-la i perfeccionar-la Böttger aconseguint d’aquesta manera elaborar pasta de porcellana. La primera porcellana (material) era de color vermellós coneguda per “fang de Böttger”, posteriorment es va elaborar la pasta de porcellana blanca.

No només s'investigava la composició dels materials que formaven la pasta sinó també la temperatura de cocció. Després d’aconseguir la fabricació de la porcellana, va venir la recerca del disseny, el color, el motiu, etc. per portar a bon port aquesta recerca li van ajudar ceramistes holandesos que entre tots van crear el marc idoni per a començar la fabricació i decoració de la porcellana dura.

L’any 1710 es funda oficialment en Meissen la primera fàbrica de porcellana d'Europa.

Des de 1731 per decret oficial les dues espases creuades en color blau són el segell (logotip) distintiu de la porcellana de Meissen.

La companyia segueix funcionant sota el nom Staatliche Porzellan-Manufaktura Meissen GmbH

Exposició: 300 ANYS DE MEISSEN
Museu de Meissen. Talstrasse 9, Meissen.
Fins al 31 de desembre de 2010

SUNFLOWER SEEDS

2010-11-09T23:14:00.000+01:00

“SUNFLOWER SEEDS “ DE L’ARTISTA AI WEIWEI.

2010-11-09T22:01:00.001+01:00

"Les llavors de gira-sol" És una instal•lació de l'artista xinès Ai Weiwei a la sala de turbines de la galeria Tate Modern de Londres.

Aquestes llavors que cobreixen el terra de la sala de turbines estan realitzades en porcellana i pintades una a una per 1.600 artesans de la ciutat xinesa de Jingdezhen. Cada obra (llavor) de mida natural està realitzada a mà. Els 100 milions de llavors esculpides individualment formen un gran paisatge.

Ai Weiwei amb aquesta instal•lació ens convida a reflexionar sobre els contrastos de la Xina contemporània, el conflicte entre individu i massa i la producció mecànica.

Ja no es pot caminar sobre la superfície d'aquesta gran obra però si sobre les vores al costat de les llavors de gira-sol; les autoritats sanitàries han prohibit trepitjar-les perquè desprenien pols nociu per a la salut.

ANNA MARIA MAIOLINO

2010-11-07T19:25:00.001+01:00

La Fundació Tàpies exposa l'obra d'Anna Maria Maiolino. Aquesta exposició fa un recorregut pel treball d'aquesta artista brasilera, un compleix treball que ha desenvolupat a través de diferents mitjans d'expressió: fotografia, poesia, escultura, xilografia, dibuix i instal·lació.

Al baixar les escales de la sala d’exposicions es visualitza un conjunt d’obres, entre les quals sobre surt una d’elles, titulada “Una vegada més 2010”. Aquesta obra és una instal·lació efímera realitzada amb argila sense coure, material que treballa des dels anys 90 i que fa referència al treball quotidià i repetitiu.

Una altra obra realitzada en argila crua és un gran mural, un “mapamundi” que amb el temps s'assecarà i es convertirà en pols d'argila. Sis tones d'argila ha emprat en aquestes instal·lacions. Les seves obres estan realitzades amb procediments no convencionals, mostrant interès pel treball amb diferents materials.

Joan Serra. Salon Ceràmique 14 Paris 2010

2010-11-03T19:03:00.000+01:00

El ceramista Joan Serra ha guanyat el primer premi del Salon Ceràmique 14 . Paris 2010.

Cristina del Castillo. Enrajolem!

2010-11-02T22:03:00.002+01:00

Els alumnes de segon curs de Batxillerat artístic de l’Escola d’ART del Treball han participat en el Projecte promogut per l’Ajuntament del Vendrell:

Enrajolem!

Es tracta d’un projecte d’art col·lectiu entorn de la ceràmica. Aquesta iniciativa té els inicis a l’Argentina l’any 2004, concretament és un projecte ideat per Cristina del Castillo. Pretén crear una escultura en l’àmbit urbà a partir de rajoles que enviïn artistes que vulguin participar en la iniciativa. Es tracta de fer una trobada de pensaments i missatges a través de la ceràmica.

Totes les rajoles formen part d’una obra global situada en un lloc emblemàtic del Vendrell ( fins a la segona meitat del segle XX, en aquest indret hi havia moltes indústries relacionades amb el món de la ceràmica, tant rajolera com terrissera). Passeig de les Bòbiles del Vendrell. El dia 15 d’octubre va fer-se la inauguració restant l’obra de forma permanent a la vila del Vendrell.

Característiques tècniques de les rajoles

-Rajoles de 25x25 realitzades amb pasta refractària blanca (PRAI*E) d’alta temperatura

-Esmalts d’alta temperatura. Utilització de 10 colors ( 5 colors blancs i 5 colors blaus aconseguits amb òxid de cobalt ).

-Cuita a 1250ºC.

Decoració ceràmica. Monogravat. Quim Turina.

2010-10-27T23:49:00.003+02:00

Imprimir significa produir o deixar una marca, una empremta sobre una superfície per pressió. La tècnica decorativa del monogravat consisteix en traslladar de forma directa a un suport ceràmic imatges, textos i demés que prèviament has dibuixat en un full de paper i has col·locat damunt d’una superfície pintada d’òxid. Els òxids i els pigments industrials s’adhereixen al revers de la imatge possibilitant la transferència al suport ceràmic.

Procés de treball:

· Dibuixar o calcar una imatge sobre un paper.

· Cobrir amb òxid una superfície de fusta amb melamina, vidre, etc. Deixar assecar.

· Repassar la imatge del paper de calca sobre la superfície de l'òxid i imprimir amb cura sobre la planxa o figura de pasta ceràmica.

Pots utilitzar dos o més òxids o pigments industrials al cobrir la superfície de fusta per obtenir més riquesa de color en la impressió.

Dins o fora de la imatge impresa pots decorar amb engalbes de colors.

Després de la fornada de biscuit, pots pintar la superfície lliure d'òxid amb llapis de colors, amb esmalts, etc.

Quim és alumne de l’Escola d’ART del Treball i aquest curs està experimentant amb les tècniques del monogravat; aquests són els seus primers treballs...

Ecoceràmica. TERRASSA ESCOLA MUNICIPAL D'ART

2010-10-21T23:29:00.005+02:00

Exposició. Ecoceràmica
Peces realitzades per diferents ceramistes, a partir dels fangs obtinguts resultat de l’estudi de viabilitat artística de les terres de la potabilitzadora d’Aigües de Terrassa. Del 6 al 28 d’octubre
Ceramistes que participen : Jordi Berrocal

Aki Onodera

Idoia Villanueva

Neus Viella

Susanna Ortega

TERRASSA ESCOLA MUNICIPAL D'ART
Colom 114 - Terrassa 08222
tel.: 937850070 Ext.: 2074

Lluís Heras – Santi Moix

2010-10-13T23:07:00.004+02:00

Terrisses negres realitzades conjuntament entre Lluís Heras i Santi Moix. Galeria Carles Taché. Fins al 12 de novembre.

Instal•lació ceràmica. Benet Rossell

2010-10-12T00:06:00.000+02:00

Artistes de diferents tendències han acceptat la proposta d'utilitzar un disc com a material artístic.

Les diferents propostes realitzades amb el vinil les podem visualitzar www.tardorart.com

Benet Rosell ha realitzat una instal·lació ceràmica realitzada amb vinisl i càntirs típics de la zona de Verdú, (Càntir Músic 2010) pel Centre d'Art Cal Talaveró de Verdú (Lleida)

Rajoles d’arts i Oficis. Expressions ceràmiques. Amara Romero

2010-10-07T23:08:00.001+02:00

La rajola catalana d’arts i oficis és un important testimoni de la història i de la vida popular catalana des de mitjans del segle XII fins a finals del XIX. Se les anomena rajoles dels oficis perquè dels molts temes escollits pels rajolers com a motius per il·lustrar, el que ocupa un lloc important, és el que representa feines pròpies dels gremis i dels oficis més importants. Però hi ha rajoles que prenen altres temes que no tenen res a veure amb els oficis ( vaixells, flors, instruments musicals, edificis).

Les rajoles catalanes són quadrades, de tretze i mig a catorze cm de costat dintre de la qual generalment el motiu era una persona practicant un ofici, franquejat per terra o bé plantes i un cel blau amb ocells.

Les rajoles dels oficis podríem dividir-les en cinc etapes, períodes o fases: Primitiva, de les flors, de les fulles, de les atzavares i de pobre. En properes entrades al blog, explicaré aquest períodes.

Als inicis del segle XX hi ha una revifalla d’alguns artistes de traslladar els avanços de l’època a la decoració de la rajola seguint el disseny de les clàssiques. Santiago Rossinyol i Ramon Casas van dissenyar rajoles humorístiques amb les quals van formar un plafó al qual van anomenar “ els progressos moderns”.

Artistes com Martí Doi i Joan Bautista Guivernau fan el mateix, aquest últim va dissenyar 15 rajoles amb el tema de la verema per a la firma Codorniu.

Amara Romero alumna de l’Escola d’ART del Treball també ha dissenyat unes rajoles d’oficis actuals, aquestes fan referència a un taller de ceràmica i a les diferents tasques que es porten a terme dins d’un centre educatiu tot i afegint elements moderns en alguns oficis.

Tècnica d’elaboració, d’aquestes rajoles. Materials.

Pasta ceràmica vermella PF. (Si O₂ ) Proves d’encongiment.

Vidrat S.XVIII ( EM 844355)Anper. Esmalt opac brillant de color blanc. Preferentment indicat per a peces antigues.

Pigments ceràmics industrials barrejats amb Decorflux- fundent.

Tècnica de l’estergit per a marcar les línies principals del dibuix.

Cuita en atmosfera oxidant: bescuit 980ºC Cuita d’esmalt a 1000ºC

Antigament per a fer l'esmalt blanc de les rajoles s'utilitzava l’estany, la sorra molt fina i una petita quantitat de sal marina. La sal marina evitava les esquerdes en la policromia al ser cuita.

Els pigments utilitzats per a la decoració de les rajoles eren terres i òxids dissolts en aigua: el color morat s'obtenia del manganès, el blau del cobalt, el vermell del ferro, el groc del groc de Nàpols i el taronja provenia del groc de Nàpols barrejat amb argila vermella, de la mateixa manera el color verd s'obtenia del groc de Nàpols barrejat amb cobalt.

“ENRAJOLEM! “

2010-10-03T21:46:00.001+02:00

Activitats al voltant de la Biennal de Ceràmica. El Vendrell

Les alumnes de Batxillerat Artístic de L’escola d’ART del treball, participen al projecte "Enrajolem!".
La ceràmica serà la protagonista de l'activitat cultural del Vendrell en les properes setmanes.
Divendres 15 d’octubre de 2010.

A les 19 h. Inauguració “Enrajolem”. Projecte d’art col·lectiu.
Ceramistes d’arreu del món han enviat les seves rajoles de ceràmica especialment creades per a aquest esdeveniment.
Lloc: Passeig de les Bòbiles.
A les 20 h. Conferència Enrajolem. Per Cristina del Castillo, autora del projecte que va portar a terme a Argentina (2004) i a Mèxic (2007). Loc: Sala Portal del Pardo

SANTI MOIX: MOVE-ON

2010-09-29T22:57:00.000+02:00

L'artista Santi Moix exposa a la Galeria Carles Taché de Barcelona, murals, terrises negres de la Bisbal i escultures de cautxú fins al 12 de novembre.

En aquesta exposició podem veure el treball realitzat aquest últim any a l’Empordà.

Amb aquesta exposició la Galeria Carles Taché obre aquesta temporada.

Taller Internacional de Sargadelos 2010. Isolda Piñol i Valeria Canals

2010-09-23T23:38:00.005+02:00

Ceràmica. Isolda

Peçes ceràmica de Valeria

El Taller internacional de Sargadelos són trobades que giren al voltant de la ceràmica i l'art.

Àngel Garraza va ser l'encarregat de l'obertura del Taller Internacional 2010 amb una conferència titulada: "La presència, relació i importància de la ceràmica en l'art".

La procedència dels participants és diversa (Argentina, Mèxic, Brasil i de les diferents comunitats de l'estat Espanyol) A nivell professional, les persones que participen procedeixen de diferents àmbits com arquitectura, comunicació, belles arts, ceràmica o disseny.

Isolda ( alumna de l'Escola d'ART del Treball ) va participar aquest estiu durant 20 dies. Va realitzar peces de ceràmica en pasta d'alta temperatura 1400 º C (gres, porcellana) que es van coure en els forns de Sargadelos.

Per Isolda crear en llibertat i la posada d'idees en comú sobre l’art, ceràmica, disseny i poder disposar de tecnologia adequada, van ser la combinació idònia per a futurs projectes. Endavant.

Valeria ( alumna de l'Escola Llotja ) també va participar en aquest taller internacional realitzant un conjunt de peces sorgides de record i de la vivència.

Com cada any, cada participant va deixar per al fons artístic de la factoria una de les seves creacions.

CERÀMICA GREGA

2010-09-17T18:23:00.000+02:00

EUFRONI. CERAMISTA I PINTOR DE FIGURES VERMELLES. H. 535 -460 AC

2010-09-16T23:39:00.005+02:00

Era pintor i ceramista, i constituïa un gran orgull perquè significava que era propietari del taller. La tècnica de les figures negres en pocs anys havia estat substituïda per la de figures vermelles. Aquesta tècnica havia estat descoberta per artistes vinculats a Exèquies utilitzant en la mateixa peça la decoració de les dues tècniques.

La tècnica de les figures vermelles consisteix en cobrir la superfície de la peça amb un engalba molt fi i compacte de color negre deixant reservada la figura en el to clar, vermell d'argila. Els detalls que en les figures negres eren reproduïts per incisions, amb aquesta tècnica es realitzen amb primes línies de pinzell. Això permetia enriquir la pintura de detalls i assajar el escorç i ombrejat.

El crater del Metropolitan "La mort de Sarpèdon" 515 -510 és una de les peces ceràmiques més conegudes del pintor i ceramista Eufroni.

És autor de les pintures però no del vas.

Aquest crater va ser fet a trossos per transportar-lo a l'estranger. Anys més tard va aparèixer al Museum Metroplitan de Nova York on es va realitzar la restauració. En aquest crater apareix pintat un episodi de la II·líada d'Homer. Sarpèdon mort, és tret del camp de batalla pel Somni i la Mort, en forma de guerrers alats, amb Hermes.

Eufroni signa aquesta l'obra a la dreta del cap de la figura central.

La tècnica de les figures negres es realitzava en diferents tallers dins i fora de Grècia.

Raons econòmiques per la pèrdua de mercats d'exportació van poder haver estimulat la nova tècnica de figures vermelles.

Aproximadament els grecs van decorar els vasos amb aquesta tècnica uns 200 anys. El mercat estava saturat i el poder de Grècia estava en declivi, però les obres amb aquesta tècnica es van prolongant en els segles vinents, igual que les negres, que no van desaparèixer completament, per això les peces conservades són nombroses.

3 minuts. Paso Doble. Miquel Barceló

2010-09-05T17:13:00.000+02:00

ÀMFORES I PLATS OBJECTES D'INSPIRACIÓ DE MIQUEL BARCELÓ

2010-09-02T19:23:00.003+02:00

"Miquel Barceló ha comparat la pintura amb la cuina, i considera que cuinar és una activitat tan refinada com la pintura" * Per a transportar aigua, gra, aliments i cuinar es necessita àmfores (atuells antics); aquests objectes són font d'inspiració en algunes de les obres de la mostra Miquel Barceló "La solitude organisative" que podem visitar a Caixa Fòrum a Barcelona.

Les àmfores estan representades en diferents pintures, aquarel•les, murals i peces de ceràmica. A la performance "Paso Doble" són un objecte de transmissió entre els diferents paisatges de la superfície del quadre.

En una vitrina de la mostra podem visualitzar diverses peces de pasta ceràmica cuita. Destaquen dues ceràmiques en forma de plat fondo. En una d'elles Barceló ha modelat un animal, les seves potes es projecten a la vora de la peça ceràmica, integrant un volum únic, l'animal i el plat.

A l'altra peça titulada "Cecile embarassada de 9 mesos"(1996) ha tallat la vora del plat per representar el cabell de Cecile, modelant el seu cos en la cavitat de la forma ceràmica. Barceló sempre sorprèn, no deixa indiferent.

* Cataleg, Miquel Barceló 1983-2009. Caixa Forum

TROBADES D'ART. JOAN FONTCUBERTA. MURAL FOTOCERÀMIC

2010-08-31T19:13:00.001+02:00

Fontcuberta ha ideat un projecte que consisteix en modelar la forma de la campana mora de l'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de SAJAZARRA amb fotografies personals cedides pels ciutadans.

Realitzarà amb la tècnica de la fotoceràmica un mural que de lluny reproduirà el campanar de l'església, les imatges pertanyen als àlbums familiars dels propis veïns del municipi.

Aquesta campana és protagonista d'una llegenda que conta que una princesa mora va voler convertir-se al cristianisme i només en Sajazarra li van permetre el baptisme. En agraïment, va regalar aquesta campana al poble. Per Joan Fontcuberta la campana mora «és símbol de tolerància», i persegueix crear en la seva obra «dues textures, l’al•legòrica de la campana i la real, dels records»,

Per crear aquest mural, utilitzarà el programa GoogleGram, que crea una imatge composta per la suma d'altres imatges filtrades pel motor de cerca de Google. Conformaran el fotomosaic 10.000 tesseles.

FORN DE FINALS DEL SEGLE I O PRINCIPI DEL II.

2010-08-27T00:11:00.005+02:00

A les restes arqueològiques de la ciutat astur romana de Lancia, ha aparegut la primera necròpolis d'incineració excavada a Lleó, un tram de calçada, un forn de finals del segle I o principis del II per coure teules, un altre medieval i unes termes. És molt interessant el poder estudiar aquests forns, una bona notícia pels ceramistes.

A menys de 20 quilòmetres de la ciutat de Lleó, al terme municipal de Villasabariego, hi ha el jaciment arqueològic de l'antiga ciutat astur- romana de Lancia declarada ‘Bé d'Interès Cultural’ en l’any 1994.

Les notícies escrites que tenim de la ciutat es deuen als historiadors romans, que esmenten la presa de l'urbs dels asturs per les tropes d'August entre els anys 26 i 25 aC

Ara, la construcció de la nova autovia Lleó- Valladolid amenaça una part d'aquest jaciment, els treballs afectaran l'àrea al peu del turó en què s'enclava la zona arqueològica.
Diversos col•lectius de protecció del patrimoni de Lleó tracten d'evitar-ho creant la Plataforma Salvem Lancia.

Arts Santa Mònica. ‘ Barceló abans de Barceló. 1973 1982’ Experiències sobre dues rajoles.

2010-08-21T16:10:00.002+02:00

Aquesta exposició presenta una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló.
L’exposició s’ha dividit en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Elements del paisatge i Retrats i autoretrats. En aquest últim apartat, Barceló ha esgrafiat retrats i fragments de retrats sobre dues rajoles esmaltades de color blanc, destacant el color negre i verd – groc de la superfície, sobre el fons blanc de la rajola. Les dues porten per títol, “sense títol” i estan datades a l’any 1973. Pertanyen a col•lecció particular.

EXEQUIES. ( 550 – 530 aC. ) Tècnica de las figures negres.

2010-08-17T23:59:00.003+02:00

Va ser el més gran dels pintors ceramistes àtics de figures negres. Va exercir influència tal i com l'entenem avui dia, sobre les generacions posteriors. Els seus seguidors, imiten el seu estil i temes, tot i que realitzen canvis en el tractament dels ulls, en l’estudi de la roba i utilitzen més recursos de color.

Creador original i amb un estil personal.
Entre les seves obres més rellevants podem citar, l’ Àmfora del Vaticà, datada cap al 540. Les seves cares estan decorades amb la tècnica de les figures negres, representant dos temes: Aquil i Ayax jugant als daus en una pausa del combat i el retorn dels Dioscurs, Castor i Polux, rebuts pels seus pares, Tyndaro i Leda. En la lluita d'Aquil i Pentasilea de l’Àmfora del Museu Britànic, des del punt de vista de l'estil, es pot observar més cromatisme, (blanc i violeta) estilització i plasticitat que en obres anteriors.

Aquesta evolució de la decoració i composició equilibrada respecte a la formes es manifesta en tota la seva obra. Decora àmfores, copes, plats i plaques ceràmiques que formen part de les parets interiors de les tombes, en els quals els atenencs de dol estan representats amb gran dignitat.

Tècnica de les figures negres.

Primer es preparava la superfície del vas, mentres cobrava força el seu color ataronjat. Després es realitzaven els contorns de les figures i s'aplicava al seu interior una mena d’ engalbes marró - negre obtenint les siluetes de les figures i formes. Per acabar aquesta composició s’enriquia amb detalls incisos (forma de la roba, collarets, etc.) i amb pinzellades blanques per ressaltar el color del cos femení i vermelles més fosques pels detalls.
No utilitzaven la ceràmica vidrada però la coneixien. Utilitzaven engalbes molt fins i compactes per impermeabilitzar les peces, eren engalbes amb molt ferro i cuits en atmosfera oxidant per obtenir el vermell intens.
L'argila d'Atenes era molt vermella i poc calcària, la de Corint més groguenca. La diferència del color es devia a la alternança en el transcurs de la cocció de l'atmosfera oxidant, reductora i novament oxidant, que té per afecte el fer variar l'òxid de ferro que entra en la composició de l’engalba.
El color negre no és un vernís / vidrat ja que no està vitrificat; es tracta de la mateixa argila en suspensió col.loïdal (molt ric en àlcalis) aplicat i polit sobre l'argila a duresa de cuir amb un tros d’obsidiana.

L'aspecte negre, blavós i platejat se suposa que era elaborat a través d'un procediment de cocció única basat en variacions d’ atmosferes i graus de temperatura. Es pensa que la cocció es feia de la manera següent.

Cocció: a) Atmosfera oxidant a 800 º C
b) Atmosfera reductora entre 800 º C i 850 º C diòxid de carboni combinat amb l'oxigen d'òxid fèrric es transforma en òxid ferrós negre.
c) L'òxid ferrós en presència d'oxigen es transforma una altra vegada en òxid fèrric vermell, impedint l'oxidació a l’òxid ferrós negre.

UNIVERS DE CONTRARIS. ÀNGELS FORTS.

2010-07-31T20:07:00.003+02:00

La força expressiva i material és la clau del treball d’Àngels Forts. En algunes peces s’estableix un contrast ambigu entre les làmines primes de la porcellana i la massa compacta de la pasta refractaria.

Les petites peces de porcellana formen un univers de diferents colors blancs buscant escenaris visibles. Les seves peces estan conformades per diferents estats d’evolució fins arribar a espais amb identitat pròpia.

Aquesta segona exposició individual d’Àngels Forts transmet un món interior ric d’expressivitat d’idees i formes.

Exposició de ceràmica. Associació de Ceramistes de Catalunya.

ATENEA DEESSA PROTECTORA DELS ARTESANS. L’art del ceramista

2010-07-31T19:46:00.003+02:00

En la mitologia grega, Atena en grec antic és la deessa de la saviesa, de l'artesania, i la ceràmica. També se l'anomena Atenea o Pal•les Atenea. L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Per als grecs, Atenea protegia els forns dels ceramistes perquè els gots adquirissin un bell color i estiguessin ben cuits.
Els tallers de ceràmica a l’antiga Grècia estaven emplaçats generalment fora de les ciutats perquè requerien espai i bon accés per a l'abastament de les argiles. També necessitaven molta aigua i combustible. El forn desprenia fum i pols i això molestava als ciutadans que vivien a prop. Generalment eren tallers familiars, però en moments de gran productivitat treballaven esclaus.
La cuita es realitzava en un forn circular amb la coberta en forma de cúpula, amb un orifici de ventilació a la part superior.
A sobre de la cambra de combustió on cremava la llenya es posava la ceràmica La llenya s'havia introduït prèviament per un túnel o passadís per on, posteriorment es traurien les cendres
L'orifici de ventilació s'obria o tancava segons es volgués la cocció amb oxigen, o sense. El contrast del color vermell de la ceràmica i el negre del vernís es produïa amb aquesta alternança de cocció .
No totes les argiles eren iguals. L'argila d'Atenes tenia molt òxid de ferro que feia que amb la cocció es convertís en un col vermell-ataronjat. L’argila de Corint no tenia res d'òxid i per tant tenia un color blanc.
Els vasos grans es realitzaven enganxant les diferents peces realitzades al torn. Després s'aplicava una fina capa d’ argila per no veure la unió.
Els terrissaires i els pintors que realitzaven les decoracions treballaven junts en els tallers. La decoració d'un vas grec requeria molta mestria. Exequias va ser el pintor ceramista més important de figures negres. Eufroni va ser un gran pintor ceramista en l'època de la decoració de les figures vermelles. En altra entrada parlaré d’aquests grans artistes.

Poesia

2010-07-31T19:42:00.001+02:00

A vegades costa trobar poemes que parlin sobre la ceràmica. Enrique Badosa m’ha sorprès amb aquests poemes. Estan trets del llibre Mapa de Grècia publicat per Editorial Plaza & Janés S.A. Barcelona 1980.

OSTRACISMO

FIJATE en este trozo de sencilla cerámica
que todavía tiene frescores de cisterna.
La democracia, como puedes ver,
siempre fue cosa limpia
sue llegaba del suelo hasta los mármoles
se las más prestigiosas asambleas.
Bastaría un punzón
y una caligrafía bien legible,
para emitir un voto en contra de alguien.
Pero aquí sólo puedes decir sí
a la belleza, al orden de la mente,
el gozo de la mar y de los vinos,
al amor y a sus cuerpos más triunfales.
Tira, pues, este trozo de vasija.
No sirve para nada,
a no ser que me canse de mi mismo
y con justicia escriba en él mi nombre

CERAMISTA EN ÉGINA

VI cómo amabas esta arcilla blanca,
y que la arcilla se te daba en formas
del esperado amor.
Sabiduría tuya y de la tierra,
certidumbre de hacer lo que se debe,
y sonriendo y cortés
mirar a los que miran tu trabajo.
Alguien musita nombres de belleza,
si acaricio este búcaro,
tal vez el más sencillo de tu alfar.
En esta primavera te recuerdo
y he recogido flores campesinas.

OSTRACISME

2010-07-18T17:26:00.004+02:00

El diumenge 21 de febrer de 2010 feia una entrada que portava per títol Ostres de ceràmica per votar. En aquest petit comentari estret de l’article de la revista Sapiens nº 87 no hi havia imatges. Avui n’he trobat unes quantes

Palau dels Papes d’Avinyó. 27 de juny - 7 de novembre

2010-06-28T22:54:00.003+02:00

Miquel Barceló exposa a l’edifici gòtic més gran d’Europa amb una gran instal·lació a la capella del palau. Per aquesta exposició utilitza argila, maons i terracota.

BELLES PARAULES DE'N TOMÁS CACHEIRO

2010-06-22T22:21:00.002+02:00

No tallo formas en barro,
que otros pueblos han creado.
Yo sólo tallo en la tierra
lo que mi tierra me ha dado.

Minerales, agua y fuego,
forman tu mundo, alfarero.
Desde el comienzo del mundo,
ese mundo es el primero.

En el corazón del barro
sueña una forma dormida.
Sueño que acuna mis manos,
soñando sueños de vida.

Andan y andan mis manos
en torno al barro rondando:
velan el alma dormida
que en el barro está soñando.

PER CONÈIXER MÉS LA SEVA OBRA: http://blogs.avui.cat/jaumepubill/

EL GRAN TRESOR D'AFGANISTAN

2010-06-22T21:46:00.001+02:00

Afganistan amaga un tresor. Té reserves de minerals de ferro, coure, niobi, cobalt, or, i també liti.

El dia 23 de març vaig fer un comentari sobre el liti i el gran valor que té al mercat. En el cas d'Afganistan, és una enorme riquesa valorada en un bilió de dòlars. Xina ja s'ha fet amb la concessió d'una mina de coure. Afganistan amaga més reserves de liti que Bolívia, primer productor mundial. Serà Afganistan l'Aràbia saudi del liti?.

UN PINTOR QUE UTILITZAVA MATERIALS PROPERS ALS UTILITZATS PELS CERAMISTES.

2010-06-14T21:42:00.004+02:00

El pintor Sigmar Polke va morir el dia 11 de juny d’aquest any. Va néixer a la baixa Silesia. A Doüsseldorf va començar la seva formació com a pintor de vidre, amb materials que continuo utilitzant més tard a les seves pintures. Va participar a la Documenta 5 de Kassel l’any 1972. A partir d’aquesta data el seu estudi es transformo en un laboratori químic experimentant amb diferents materials, per això va rebre el nom d’alquimista.
Utilitzava diferents materials com a suport de les seves pintures, experimentava amb textures que li proporcionaven els materials com a plàstics , drap entrefí, teles sintètiques i substàncies com a or, argent, arsènic de coure, laques, iodurs i nitrat d’argent.

FOTOS . MONTATGE I INAUGURACIÓ DIVENDRES 11 DE JUNY

2010-06-13T20:35:00.006+02:00

Exposició XXL

2010-05-28T19:12:00.003+02:00

A càrrec dels alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en decoració Ceràmica de l’Escola d’ART del Treball de Barcelona.

De l’11 al 21 de juny de 2010

Inauguració: divendres 11 de juny a les 19 hores

Espai Antoni Miró Peris

Plaça Carme Monturiol, 10 / 934507013

Espai.amp@gmail.com / www.farinera.org

Exposició XXL

Tenim molt per aprendre de les llavors de la poma o d’una maduixa. A cop d’ull poc podem veure. Per mirar bé, cal recrear-se en els detalls. Un augment d’escala, un zoom, mirar amb lupa, evidencia unes ganes d’aprendre d’allò més petit i quotidià, d’allò que no veiem a simple vista.

La pell, els forats amagats, els replecs amb sorpreses, les textures que embolcallen bonys a penes imperceptibles.... tot un món que ens passa desapercebut a no ser que ens aturem a parar atenció amb paciència.

XXL indica la mesura d’una talla gran. Grans són les peces d’aquest projecte ceràmic; són fruites XXL que no reprodueixen les primeres sensacions en observar uns fruits sinó una pacient i acurada observació i un intent de traduir plàsticament aquestes impressions.

LLUM I COLOR PROTAGONISTES DE LA CERÀMICA A L’ILLA DE SICÍLIA.

2010-05-18T23:15:00.004+02:00

Ceràmica que poden trobar a les botigues actualment.

Aquestes peces ceràmiques amb composicions policromes estan decorades amb la tècnica de “ sobre coberta”. Altres vegades també és decoren amb la tècnica de “sota coberta” Els òxids i els pigments ceràmics estan aplicats a pinzell sobre una base d’esmalt opaca o sobre el suport amb un vidrat transparent. Aquesta ceràmica té una forta influència renaixentista.

Al segle XV La Toscana tenia bones relacions comercials amb la Espanya musulmana, comerciants de Florència i Pisa tenien magatzems a Barcelona, exportant ceràmica d’Espanya a Itàlia. (llosa daurada)

En aquesta època la ceràmica amb llustre que s’exportava des de Barcelona, Màlaga i Manises a Venècia, Gènova, i Sicília. La van anomenar Majolica perquè passaven les mercaderies per l’illa de Mallorca, essent aquesta una possible raó per la qual els ceramistes italians la van anomenar majolica.

Més tard es va anomenar majolica a tota la ceràmica amb vidrat d’estany. La decoració de la ceràmica que es treballava a Itàlia al segle XV estava influenciada per els models decoratius hispano –musulmans, però els italians desconeixien la tècnica del llustre i imitaven els seus efectes daurats amb els colors grocs i púrpures. A la meitat del segle XV els ceramistes italians van començant a decorar les peces amb un nou estil, i amb una nova paleta de colors, substituint el color groc-lima pel taronja. L’esperit humanista del renaixement va portar grans canvis en la decoració de la majolica italiana buscant un estil propi i definit.

Una variant d’aquesta ceràmica és la anomenada faiança, produïda pels ceramistes italians a la ciutat de Faenza ( Segles XVI i XVII).

A Barcelona als voltant de 1600 s’imita la ceràmica policromada italiana, (majolica) reben el nom d’obra de Pisa, combinant el groc i el blau a les decoracions.

Ha passat molt de temps però aquest dos colors encara són protagonistes de moltes peces de ceràmica actuals. Avui dia, a la ceràmica siciliana podem trobar aquests dos colors. Alguns dels motius decoratius de la ceràmica siciliana més freqüents son florals i de fruites. La figura del sol és un motiu decoratiu molt arrelat en aquesta ceràmica; es pot trobar pintat, esgrafiat, i en relleu. La figura de la lluna és la seva companya en les decoracions. També les tortugues i els peixos en diferents tècniques formen part d’aquest àmbit ceràmic que es relaciona amb el medi ambient de l’illa. La flora i fauna del mediterrani són motius d’inspiració en les ceràmiques actuals

Exposició “ 10 Anys” Escola d’ART del Treball.

2010-05-11T23:18:00.003+02:00

De l’11 al 21 de maig es pot veure una exposició de treballs dels alumnes prenent com a idea principal el número 10.

Aquestes obres estan realitzades amb diferents tècniques i materials, expressant l’alumne la seva motivació i llibertat creativa.

Lloc: Escola d’ART del Treball.

Comte d’Urgell 187. BCN. Edifici 21.

SENTIMENT A FLOR DE PELL. Roger Coll

2010-05-05T22:29:00.005+02:00

Sobre tres peces escultòriques en material ceràmics l’autor expressa els seus sentiments més profunds.

Exposició de ceràmica “ KRASZNAI “ ceràmics. Roger Coll. Fins al 7 de maig
Sala Jaume Valor . Centre Cívic Guinardo. BCN

El graffiti com a mitjà expressió en diferents suport. Quim Turina.

2010-05-01T20:31:00.003+02:00

La inscripció o dibuix realitzat damunt la superfície d’una paret, d’un monument, d’un mitjà de transport (cotxe, camió, tren, metro) etc. l’anomenen graffiti
Aquesta paraula té el seus orígens en la paraula grega graphein que significa escriure. Va evolucionar en la paraula llatina graffito. Graffiti és la forma plural de graffito.

La història moderna de graffiti es remunta als anys 60 quan va començar a Nova York, influït per la música hip-hop.

Un dels primeres artistes de graffiti signava TAKI 183. Era un jove grec que treballava com a missatger a Nova York. Pintava la seva signatura en tots els llocs on lliurava documents i paquets. Aviat, centenars de joves a Nova York, especialment aquells atrets per la música rap i hip-hop, van començar a signar per tota la ciutat, i es diu que a partir d’aquests fets es va estendre i evolucionar aquesta tècnica expressiva...

En el camp artístic de la ceràmica, el graffiti, és un mitjà expressiu que Quim
porta a terme en diferents formes, i decoracions ceràmiques. Endavant, tens molt per descobrir.

CREACIÓ ARTÍSTICA. EL MUR COM A SUPORT.

2010-05-01T20:16:00.003+02:00

Els alumnes de sortida pedagògica a la Fundació Miró

A la Fundació Miró podem trobar una sèrie de murals en el quals els diferents artistes s’han expressat amb un estil diferent i propi.
Quan els ceramistes parlem de murals recordem els murals de Chillida, Miró, Cumella, Aguadé, Garraza, Arcadio Blasco, Safont, Castaldo i molt més que podria citar. En aquesta exposició no hi ha murals de ceràmica, però tots ells són molt interessants, ja que les seves pràctiques murals són força renovadores en alguns i més tradicionals en altres.
Utilitzen materials molt diversos, des de farina d’arròs, sorra, terres, diferents tipus de pintures i esprais, fins materials de la natura com l’heura.

VIDRIATS VERMELLS SOBRE PASTA CERÀMICA.

2010-04-25T19:54:00.004+02:00

El nostre ull pot reconèixer probablement més de 3000 colors diferents. Els pigments industrials i els òxids ceràmics poden desenvolupar molts d'aquests colors, afegits als vidriats i aplicats sobre les pastes ceràmiques. El color vermell és un exemple.

El color vermell es troba en les pintures parietals rupestres del paleolític. Aquest color abunda a la natura en forma d'hematites. Quan s'ha estudiat l'hematites utilitzada en algunes pintures rupestres del paleolític del sud de França, s'ha comprovat que van usar hematites cuita en les coloracions de les seves pintures. En el cas de les pintures de Lascaux es va utilitzar l'hematites natural.

Els egipcis van utilitzar les sals cúpriques en reducció per aconseguir el color vermell. La Real Fabrica de pisa de l'Alcora també utilitzo un colorant vermell d'hematites per decorar les seves peces.
La investigació per aconseguir el color vermell es va desenvolupant a través de la història. Al segle XIX aquesta es desplaça a Anglaterra. Al 1820 Booth descobreix el carmí de crom - estany.

Al començament del segle XX, el desenvolupament de pigments ceràmics es realitzava a través de metodologies més científiques, obtenint el rosa de crom – alúmina, en els anys 70 es patenta el vermell - rosa de ferro en zircó i més tard el vermell de sulfoseleniuro de cadmi encapsulat en cristalls de zircó.
La indústria avança en la producció de nous colorants ceràmics i juntament amb la durabilitat es consideren dues àrees que avançaran en els propers anys

Al taller treballem vidriats vermells d’alta i baixa temperatura. En els vidriats vermells de baixa temperatura utilitzem una frita comercial que conté bisilicat de plom i afegim en poca quantitat estany, feldspat, caolí, quars i òxid de crom depenent dels vidriats. El color vermell del vidriat varia en relació a la quantitat d’òxid de crom afegit a la fórmula, la coloració pot anar des d'un taronja fins a un vermell fosc. El color taronja s'aconsegueix millor afegint òxid d'estany.
Es poden aplicar sobre pastes ceràmiques de pisa, pasta vermella o amb engalbe. El seu punt de cocció és al voltant dels 900º C.