Va ser el més gran dels pintors ceramistes àtics de figures negres. Va exercir influència tal i com l'entenem avui dia, sobre les generacions posteriors. Els seus seguidors, imiten el seu estil i temes, tot i que realitzen canvis en el tractament dels ulls, en l’estudi de la roba i utilitzen més recursos de color.
Creador original i amb un estil personal.
Entre les seves obres més rellevants podem citar, l’ Àmfora del Vaticà, datada cap al 540. Les seves cares estan decorades amb la tècnica de les figures negres, representant dos temes: Aquil i Ayax jugant als daus en una pausa del combat i el retorn dels Dioscurs, Castor i Polux, rebuts pels seus pares, Tyndaro i Leda. En la lluita d'Aquil i Pentasilea de l’Àmfora del Museu Britànic, des del punt de vista de l'estil, es pot observar més cromatisme, (blanc i violeta) estilització i plasticitat que en obres anteriors.
Aquesta evolució de la decoració i composició equilibrada respecte a la formes es manifesta en tota la seva obra. Decora àmfores, copes, plats i plaques ceràmiques que formen part de les parets interiors de les tombes, en els quals els atenencs de dol estan representats amb gran dignitat.
Tècnica de les figures negres.Primer es preparava la superfície del vas, mentres cobrava força el seu color ataronjat. Després es realitzaven els contorns de les figures i s'aplicava al seu interior una mena d’ engalbes marró - negre obtenint les siluetes de les figures i formes. Per acabar aquesta composició s’enriquia amb detalls incisos (forma de la roba, collarets, etc.) i amb pinzellades blanques per ressaltar el color del cos femení i vermelles més fosques pels detalls.
No utilitzaven la ceràmica vidrada però la coneixien. Utilitzaven engalbes molt fins i compactes per impermeabilitzar les peces, eren engalbes amb molt ferro i cuits en atmosfera oxidant per obtenir el vermell intens.
L'argila d'Atenes era molt vermella i poc calcària, la de Corint més groguenca. La diferència del color es devia a la alternança en el transcurs de la cocció de l'atmosfera oxidant, reductora i novament oxidant, que té per afecte el fer variar l'òxid de ferro que entra en la composició de l’engalba.
El color negre no és un vernís / vidrat ja que no està vitrificat; es tracta de la mateixa argila en suspensió col.loïdal (molt ric en àlcalis) aplicat i polit sobre l'argila a duresa de cuir amb un tros d’obsidiana.
L'aspecte negre, blavós i platejat se suposa que era elaborat a través d'un procediment de cocció única basat en variacions d’ atmosferes i graus de temperatura. Es pensa que la cocció es feia de la manera següent.
Cocció: a) Atmosfera oxidant a 800 º C
b) Atmosfera reductora entre 800 º C i 850 º C diòxid de carboni combinat amb l'oxigen d'òxid fèrric es transforma en òxid ferrós negre.
c) L'òxid ferrós en presència d'oxigen es transforma una altra vegada en òxid fèrric vermell, impedint l'oxidació a l’òxid ferrós negre.
